Registre greu

Viatjant per Catalunya fent classes de flauta, he trobat alumnes que toquen molt i molt bé i d'altres que tenen més dificultats. Això és el més normal del món, cada alumne segueix el seu ritme i no hem de culpar-los per anar retrassats o tenir problemes tècnics. Cadascú ho resoldrà en el seu moment, quan tingui interés o quan vulgui. Tot i així, hi ha algunes pautes que haurien de donar-se clares per tal que l'alumne sàpiga com enfrontar-se a un problema tècnic per tal que, quan ell vulgui, pugui resoldre'l.

Un dels punts als que em refereixo és a les indicacions o consells sobre el registre greu.

No aconseguirem mai que els nostres alumnes tinguin un bon registre greu si els suggerim "bufar molt i apretar els llavis"... Si en el vocabulari que emprem per ensenyar so als nostres alumnes fem servir el verb "apretar", l'únic que aconseguirem serà que els nostres alumnes toquin amb un so "apretat" i això... això no és recomanable.

Només aconseguirem que el registre greu soni ple, lliure i fort, si bufem amb una velocitat d'aire més baixa que als aguts; relaxem embocadura, boca i gola; i deixem que surti l'aire.

Hem de tenir molt clar que la flauta es fa sonar amb AIRE... No sona gràcies a la pressió dels llavis, ni de la gola, ni de la boca... Hem de deixar espai per tal que surti l'aire... Si no deixem sortir l'aire, ¿com volem que soni la flauta?