Tècnica, tècnica, tècnica...

Avui llegia una crítica d'un concert de piano i m'ha cridat l'atenció que el crític separés el "toc subtil" i la "tècnica" de la pianista. No entenc res.

Amb qualsevol instrument passa el mateix... Quan algú toca ràpid, es diu que té tècnica. I quan algú toca lent i amb bon so, es diu que té un "toc subtil" o un "so abellutat". Com si el so no fos fruit d'un bon estudi tècnic! Això, que pot semblar una ximpleria, perjudica els alumnes, ja que quan se'ls diu que han d'estudiar tècnica, es posen a tocar ràpid i malament (en comptes de lent i bé). I és que la tècnica ho és tot!

Sembla que el concepte "tècnica" el tenen molt més clar els periodistes esportius. Quan es parla d'un jugador tècnic, es parla d'un jugador que sap posicionar-se al camp, que té control sobre la pilota (control, passe, xut...). En canvi, els periodistes musicals sembla que només es fixen en la velocitat, i a això li diuen tècnica. A més, quan un músic toca amb bon so i és expressiu en cada passatge, es diu que té un talent i una sensibilitat úniques. Li estan treient mèrits!

Bé, que vaig a fer les meves notes llargues i després una mica d'arpegis... Que les dues coses són tècnica i en les dues busco el mateix: que soni bé la flauta.