El tema de l'articulació dóna molt que parlar... En general, tinc la sensació que els alumnes triguen algun any a fer el cop de llengua per acompanyar el so... Per què? Per què no ho ensenyem des del principi?
Una alumna meva de sis anys ha començat aquest curs. Des de zero. Va venir sense poder fer sonar la flauta. Això va ser al setembre... i ja estem treballant articulació. No entenc per què no ensenyem a articular des del principi... Normalment s'espera a què l'alumne ja tingui el so col·locat per afegir-hi la famosa "t". Però, per què? Quan es comença a practicar la "t", el so de l'alumne s'embruta molt i ho nota i, per tant, decideix deixar d'articular perquè veu que només fa que portar-li problemes.
Ja sé que és molt més satisfactori que l'alumne tregui algun tipus de so a la flauta en les primeres classes. Però és que no es tracta d'això... Les primeres classes, potser, són les més importants. En aquestes, l'alumne aprèn què ha de fer per tal que l'instrument soni. S'ha de tenir paciència... ja ho sé. Però tots la tenim.
Aprofitem les primeres classes i donem-los una bona base! Us animo a tots a provar-ho!
No hay comentarios:
Publicar un comentario