lunes, 30 de julio de 2012

So i direcció de l'aire


Durant els meus anys al superior, vaig treballar amb la Júlia Gállego el suport i continuïtat de l'aire i la homogeneïtat dels registres. Una de les bases de la tècnica era la direcció de l'aire: sempre cap avall.

Aquest tema era bastant xocant al principi. Estàvem acostumats a tocar la flauta canviant d'angle per a cada registre i, de sobte, se'ns diu que això s'ha d'evitar i que s'ha de suplir amb canvis de velocitat d'aire. El fet de no canviar d'angle en el que bufàvem ens donava un punt interessantíssim: tots els registres poden sonar amb un timbre molt semblant. Fins llavors, almenys jo, no havia tingut dificultats en els registres mitjà i agut però, en canvi, per a que sonés el greu havia d'apretar moltíssim. Si no apretava, sonava molt fluix, molt dèbil.

Al passar l'actor principal (el llavi) a un paper més secundari i donar-li molt més protagonisme a l'actor secundari (el suport), tot era molt més fàcil. El so era molt més flexible i els "esforços" per a passar d'una octava a una altra eren molt menors, com si cantéssim. L'obertura de la gola i la velocitat de l'aire son eines indispensables per a fer-ho.

Tot i així, si ens parem a pensar què passa realment amb l'angle de l'aire quan li donem més velocitat... veurem que ha de canviar per força. Si a una ampolla de plàstic, li fem un foradet al lateral, sortirà un rajolí amb un altre. Si li donem més velocitat a l'aigua (apretant l'ampolla amb els dits) veurem que l'angle també canvia. La part important de tot això, però, és que nosaltres no canviem l'angle, sinó que l'angle canvia degut al canvi de velocitat.


Despres, òbviament, hi ha gent que toca canviant l'angle de l'aire. No hi ha una única i vertadera manera de tocar la flauta. Al cap i a la fi, el que importa, és el que sona i no què es fa perquè soni així o aixà.


El so és la part fonamental del nostre ofici i l'hem de cuidar i ser molt gelosos d'ell. Importa el principi, el centre i el final... i hi ha qui descuida el principi i/o el final. Som molts els que hem tingut problemes per a tocar una nota greu, sense atac, sense que soni primer un whistle tone... Som molts els que hem tingut problemes per a fer diminuendos sense que ens soni un whistle tone just abans que el so desapareixés... I hem de treballar per a que això no passi, tant si canviem la direcció com si no.

No hay comentarios:

Publicar un comentario