Tocar sense so

Hi ha exercicis d'aire que es poden fer sense haver de treure cap so amb al flauta. A aquest post en parlaré de dos: el del baf i el del drap.

L'exercici del baf és molt simple. Ens col·loquem la flauta com si anéssim a fer-la sonar, però bufarem fora del visell, a la part del tub que queda més a prop de les claus. Amb l'ajuda d'un mirall, mirarem que quan bufem es formi un baf al tub. Si surt baf, mirem de fer-lo encara més gros, que n'hi hagi molt. En cas que no ens surti, segurament és degut a què no bufem prou cap a baix... Hem de mirar de dirigir l'aire "cap al tub". Quan ho tinguem dominat, passem a fer sonar la flauta de la manera convencional. El canvi es pot notar!

L'altre exercici, el del drap, és encara més senzill...  Col·loquem el pal per netejar la flauta amb el seu drap ben col·locat a dins de l'instrument (fent-lo entrar per la pota i intentant que vagi el més amunt possible del tub). Quan ja ho tenim preparat, ens posem a practicar el passatge o l'exercici de so que ens interessa... El so que hem de treure ha de ser una espècie de so blanc (com el de la tele quan no està sintonitzat el canal) el més greu possible... Quan més a baix estiguem bufant, més greu sonarà. Hem de mirar de bufar amb la màxima quantitat d'aire que poguem... Aquest exercici l'hem d'aprofitar per treure aire... Quan n'estiguem cansats, tornem a so real i comparem.


Al passar al so real, hem de vigilar que el so estigui cuidat. Si sona brut, hem de provar de: o bé bufar menys, o bufar més cap a baix. Per a acabar-vos de decidir... sempre va bé preguntar-ho a algun altre flautista.