Suport. El globus.

Ja vaig escriure fa un temps sore el suport. Si voleu fer-li un cop d'ull, només heu d'anar a l'apartat de tècnica (a "Potser busques...").

Va bé tenir una imatge mental sobre què és el que passa al nostre cos per mirar d'entendre què estem fent. Si intenteu imaginar que esteu inflant un globus i, de sobte, el deixeu anar, ense haver-lo lligat, què passarà? Doncs que el globus sortirà disparat i començarà a fer aquell ppppppprrrrrrrrrrrr per l'habitació on estiguem. Però, fixe'm-nos en l'aire. Què passa amb l'aire? En un principi surt amb molta velocitat però, a mesura que el globus va buidant-se, va disminuint. Això és exactament el que ens passa quan bufem sense suport.

Ara, en canvi, intentarem imaginar-nos una altra situació. Agafeu un altre globus, l'infleu i el lligueu. L'agafeu per la part contrària al nus i li feu un foradet (el globus no explota... si voleu, comproveu-ho :-O ). Després, agafeu el globus amb les dues mans i apreteu fort cap a dins (sense que exploti... és un globus...). Què li passa a l'aire? Surt a una velocitat constant fins que no hi hagi aire. Doncs bé, això és el suport.

Proveu de fer això amb el vostre aire. Ompliu-vos del tot i bufeu com al primer exercici, buideu-vos. Ara, inspireu la mateixa quantitat i, mentre bufeu, intenteu que en comptes de durar un segon i mig, la bufada us en duri 15.

A diferència del globus, nosaltres podem fer pressió amb el llavi. Així que haurem de vigilar de no estar suplint esforç de suport amb la pressió dels llavis...

Moltíssimes gràcies

Moltíssimes gràcies a La flauta travesera desde la barrera i a Euro Música Garijo per ajudar a Bufa a créixer una mica més. Bufa porta més de 500 visites durant aquesta última setmana i això, sens dubte, és gràcies al suport rebut per ells. Moltíssimes gràcies també a tots els followers de twitter i a tots els qui heu fet un "m'agrada" a la pàgina de Bufa a Facebook.

Sense vosaltres, això no té cap sentit.


Us deixo amb el video d'avui:

Seguiu connectats per no perdre-us cap novetat!

Entrevista

En uns dies, si tot continua així, tindré el plaer de gravar una nova entrevista. Seguiu atents el blog, a través de twitter o facebook, per no perder-vos ni un sol detall.

Us deixo amb el video d'avui:

Respiració

Un bon so comença per una bona respiració. I, per tant, un molt bon so comença per una molt bona respiració :) .

Ja havia escrit algun post sobre la importància de l'apertura de la gola en el so de la flauta i sobre com s'havia d'obrir. La respiració i l'apertura de la gola van molt agafades de la mà. Si prenem aire de tal manera que la gola ens quedi tancada (o estreta), difícilment tindrem un so ample; però si fem el contrari, ens serà molt més fàcil.

A les meves classes a Holanda, el meu professor ens va donar una paraula que ens ajudava a obrir la gola mentre respiràvem. Aquesta paraula (o conjunt de lletres, vaja...) era WHOA, i s'ha de dir mentre agafem aire. Quan prenem aire i intentem dir això, la gola se'ns obre i, a més, ens omplim al màxim. És una respiració molt profunda, molt ràpida i que ens obre tota la cavitat de la gola. A més de tot això, ens deixa espai a la boca. Tot això ens donarà una bona ressonància.

Aprofiteu la tècnica diària per practicar aquesta repiració. Recordeu que aprenem a base de repeticions... Som així de ximples...

Us deixo amb un video!

Dits

Com molts de vosaltres ja sabreu, els dits no tenen musculatura. La manera que tenim de moure'ls és a través dels músculs de la mà, i el movimient natural de la mà és cap a dins.

Si voleu, podeu fer una petita comprobació mentre llegiu aquestes línies. Aixequeu una mica el braç, no cal que sigui molt... Partint d'una posició relaxada de la mà, tanqueu-la en forma de puny i fixeu-vos en la part interior de l'avantbraç (la part que té pèls, vaja...). Noteu el moviment? Ara, proveu de fer el mateix exercici però, aquesta vegada, aixecant els dits. El moviment dels tendons és per la part exterior del braç. Si mai heu tingut algun problema de dolors (una mica de tendinitis... no cal haver estat lesionat), segurament reconeixereu aquesta sensació en el segon exercici.

A part d'això, molts cops movem els dits des del braç. És un clàssic fer-ho quan es tracta de moure els dits anular i petit de la mà dreta... Solen moure's inclinant el braç cap a la dreta en comptes de moure el dit amb la musculatura de la mà.


Com sempre, la manera de solucionar aquests problemes és estudiar lent i amb molta concentració.

Facebook i Twitter

Hola a tothom!

Per tal d'estar al dia de les actualitzacions de Bufa, podeu fer click a algun dels dos (o els dos) botons de Facebook i Twitter que he afegit a la part esquerra de la pàgina. Fem la família molt més gran!!

Disfruteu del dilluns!

Flauta sola

Us deixo un video de Air de Takemitsu, per a flauta sola, tocat per Aurèle Nicolet. Aquesta obra va ser composada i dedicada a Nicolet pel seu 70è aniversari.

Articulació. El vestit i el bolso

Per tenir una articulació clara hem de tenir clar que sense aire la flauta no sona. Sembla una tonteria, però hi ha una gran quantitat de flautistes que estan obsessionats amb la llengua quan, en realitat, tenen un problema de suport.

Per aprendre a acompanyar d'aire el cop de llengua, primer hem d'aprendre a tocar notes curtes sense articulació. Va bé fer-ho amb algun exercici d'escales o arpegis tipus Reichert núm.2 o Taffanel núm.4... (jo el vaig amb el 4). Primer toquem les notes curtes sense llengua i després hi afegim l'articulació de la llengua, però sempre amb el mateix moviment d'aire (i per tant, amb el mateix suport). La llengua ha de fer un moviment el més eficaç possible, que sigui clar però que no impliqui un moviment exagerat.

Un cop tinguem clar que necessitem continuar bufant per tenir una articulació precisa i amb bon so, és quan podrem treballar-la a tempos més alts. Podem fer servir l'Ej.1 o Ej.2 del Taffanel. Mentre estudiem això, hem de bufar sempre... Mai hem d'abandonar el suport...

Un símil bastant absurd però clar, crec jo, és el del vestit (aire) i els complements (l'articulació). Si hi posem la millor articulació del món però ens oblidem de l'aire, els so ens quedarà despullat. 

Estudi

Sempre que ens preparem alguna peça per tocar-la en públic, ja sigui en una classe o en un concert, hem d'estudiar-la de tal manera que siguem capaços de tocar-la com si fos el "Sol solet".

Sembla una tonteria, però l'aspecte psicològic és molt important durant l'estudi de la flauta. A diferència de moltes altres disciplines (com per exemple, l'esport), no tenim ningú que ens vagi animant mentre toquem i (per què no admetre-ho) ens equivoquem. Si ja sabem d'entrada que és molt fàcil equivocar-nos en un directe, només falta que hi afegim el famós "és que és molt difícil... m'equivocaré". És per això que ens hem de preparar a tope.

De mètodes d'estudi deuen haver-hi una infinitat... Sigui quin sigui el que seguiu vosaltres, sigueu-li fidel, respecteu-lo al màxim, confieu-hi... Ha d'haver-hi molta paciència perquè si no... ens enfonsarem durant l'estudi i acabarem perduts. Jo diria, però, que la base de qualsevol bon estudi és aprendre-ho lent per poder tocar-ho ràpid.


O és que us penseu que els bons no s'ho miren lent mai?

Etiquetes

Fa uns dies vaig començar a etiquetar algunes entrades al bloc. Les trobareu al llistat titulat "Potser busques.." que apareix a la part esquerra d'aquesta pàgina. D'aquesta manera espero fer més fàcil la recerca de textos que puguin ser útils per a vosaltres.

A més a més, he afegit el video resum de les classes que li vaig fer a la Sara durant els mesos de juliol i agost. El podeu trobar a l'apartat "Videos Classes Bufa".

Consonants i columna d'aire

Ahir va ser el primer dia de curs a una escola on treballo. Tinc alumnes entre 6 i 9 anys, les més petites amb flautes de plàstic.

La veritat és que van venir molt preparadetes, van treballar bé les cançonetes durant l'estiu... Així que vam treballar una mica de so. Com que són molt petites, no ens vam posar a fer exercicis de so en plan Sonorité, sinó que ho vam fer sobre la mateixa peça. La feina va ser ben simple: bufar amb consonants.

La gran desaventatge que tenen els alumnes que comencen a tocar la flauta és que es buiden mentre bufen. Són com un globus quan es desinfla... Perden gran part de l'aire en la primera bufada i ja no els queda res més per continuar bufant. És per això que va bé treballar amb algun tipus de resistència. Bufar amb una S (ssssssssssssssssssss) o amb una F (fffffffffffffffffffffffffff) ens dóna una resistència que ens activa el suport d'una forma natural. Després de treballar les cançonetes d'aquesta manera, passem a bufar de la manera convencional. El resultat és un so molt més obert i amb més velocitat d'aire.


No ens hem d'oblidar de treballar aquestes coses amb els nostres alumnes, encara que siguin nens. Que siguin nens no vol dir que no puguin millorar so. Això sí, no ho hem de convertir en una obsessió...


Us deixo amb un video ben mono:

Entrevista Claudi Arimany- segona part

El cap de setmana de vacances ja s'ha acabat... Piles carregades i... a fer feina!!!

Us deixo amb el video de la segona part de l'entrevista al Claudi Arimany.

Vacances fins dimarts!!!

Audio Entrevista Claudi Arimany

Els problemes d'àudio de l'entrevista han estat solucionats.


Podreu escoltar-la sense problemes!

Claudi Arimany - Primera part

Us deixo amb la primera part del video de l'entrevista al Claudi Arimany. En aquesta primera part, podreu escoltar-lo parlar sobre Rampal.


Disfruteu del video:

Claudi Arimany

Estic bastant segur que la gran majoria de vosaltres ja sabia de qui parlava... Efectivament, el flautista de l'entrevista és en Claudi Arimany!

Us deixo amb un video seu:

L'entrevista la tindré editada d'aquí ben poc...  Disfruteu del video!!

Més pistes

Demà us penjaré un video del flautista a qui li he fet l'entrevista... El video d'aquest flautista, que fa anys el 29 de desembre, és del concert en sol major de Mozart dirigit per Jean Pierre Rampal!!!

Jo crec que ja teniu bastant clar de qui es tracta, no?


Fins demà!!!

Pistes

Doncs l'entrevista ja està feta...

Vaig anar a casa seva, vam xerrar una mica de l'actualitat del panorama musical a casa nostra, vam fer l'entrevista i vam acabar tocant una miqueta de duets. Per a que us feu a la idea de qui és aquest flautista us donaré una pista. L'agost del 1999, en Jean-Pierre Rampal va dir sobre ell que "és, en la meva opinió, un dels millors flautistes de la seva generació. És un d'aquells virtuosos que posen la tècnica, la sonoritat i els colors del fraseig al servei de la musicalitat i la sensibilitat, cosa que no està en mà de molts".

Continueu connectats... d'aquí ben poc sabreu de qui és tracta i podreu veure l'entrevista!


 

Entrevista

Avui gravo la primera entrevista per a Bufa!!
No donaré més detalls. Així hi haurà una mica de suspens sobre qui deu ser...

Editaré l'entrevista la setmana vinent, ja que estic una mica enfeinat aquests dies (suposo que heu notat que he perdut una mica de ritme... Espero que em disculpeu!).

Demà us escric dient què tal ha anat l'experiència!


Això sí... us deixo amb un video!

Tocar sense so

Hi ha exercicis d'aire que es poden fer sense haver de treure cap so amb al flauta. A aquest post en parlaré de dos: el del baf i el del drap.

L'exercici del baf és molt simple. Ens col·loquem la flauta com si anéssim a fer-la sonar, però bufarem fora del visell, a la part del tub que queda més a prop de les claus. Amb l'ajuda d'un mirall, mirarem que quan bufem es formi un baf al tub. Si surt baf, mirem de fer-lo encara més gros, que n'hi hagi molt. En cas que no ens surti, segurament és degut a què no bufem prou cap a baix... Hem de mirar de dirigir l'aire "cap al tub". Quan ho tinguem dominat, passem a fer sonar la flauta de la manera convencional. El canvi es pot notar!

L'altre exercici, el del drap, és encara més senzill...  Col·loquem el pal per netejar la flauta amb el seu drap ben col·locat a dins de l'instrument (fent-lo entrar per la pota i intentant que vagi el més amunt possible del tub). Quan ja ho tenim preparat, ens posem a practicar el passatge o l'exercici de so que ens interessa... El so que hem de treure ha de ser una espècie de so blanc (com el de la tele quan no està sintonitzat el canal) el més greu possible... Quan més a baix estiguem bufant, més greu sonarà. Hem de mirar de bufar amb la màxima quantitat d'aire que poguem... Aquest exercici l'hem d'aprofitar per treure aire... Quan n'estiguem cansats, tornem a so real i comparem.


Al passar al so real, hem de vigilar que el so estigui cuidat. Si sona brut, hem de provar de: o bé bufar menys, o bufar més cap a baix. Per a acabar-vos de decidir... sempre va bé preguntar-ho a algun altre flautista.

Glissando Headjoint

Al video que us poso avui, hi trobareu el Robert Dick tocant una peça seva amb un Glissando Headjoint. Es tracta d'un cap per a la flauta amb un visell que es mou, fent el tub més llarg o més curt... Si us fixeu amb el que fa mentre toca, ho veureu molt clarament.

Per als que no conegueu Robert Dick, aquí teniu l'enllaç a la seva pàgina web.


Us deixo amb el video:

Bones notícies

Hola a tothom!

Tinc molt bones notícies!! La càmera ha tornat a la vida... Després de passar-ho molt malament durant dues setmanes, he pogut solucionar el problema que tenia.

Així que, pròximament... Nous videos!!!


Avui el youtube em suggeria aquest video:

Tocar i dirigir

Fa molt de temps vaig trobar aquest video a algun racó del youtube... Ahir vaig tornar a topar-me amb ell.

Només mireu-lo... a veure què us sembla!

Whistle tones

Com molts de vosaltres ja sabreu, el whistle tone és dels efectes que es pot aconseguir amb la flauta. S'aconsegueix bufant amb una pressió i velocitat molt baixes i amb una direcció totalment horitzontal. Aquest so, de xiulet, és molt fàcil que ens soni involuntàriament.

Un dels casos clàssics en què això passa és en els diminuendos fins a zero en el registre greu... El so se'ns va perdent, va desapareixent, i, quan hauria d'apagar-se, se sent aquest fiiiii, molt agut i molt piano. Hi ha molta gent, però, que té aquest problema i mai hi ha parat atenció... En cas que no us hagueu fixat mai, proveu-ho... Feu un diminuendo fins que no se senti el so i mireu què passa just abans del silenci...

La manera més efectiva d'acabar amb aquest petit problema de so és aprendre a controlar els whistle tones. Un cop sapiguem com fer bé els whistle tones és quan serem conscients del que hem de pujar la direcció de l'aire per que soni l'efecte i, per tant, sabrem que hem de fer just el contrari per evitar que passi.

On també hem de vigilar d'evitar els whistle tones és als atacs en piano en el registre greu. Per aquest cas, haurem de fixar-nos i vigilar l'atac de la nota... En cas que ens passi el mateix que he descrit abans amb el tema dels diminuendos, haurem d'aplicar la mateixa solució.


La flauta sona cap a baix. Si sona whistle tone vol dir que estem bufant massa amunt.