Flauta contrabaixa

Poser no tots els que seguiu aquest blog coneixeu els membres greus de la família de la flauta... El que us adjunto en el video d'avui n'és el més greu: la flauta contrabaixa!

Pels qui conegueu l'instrument, disfruteu del video i pels que ja conegueu el video... torneu a sentir-lo ... Val molt la pena!

Resum Bufa

Doncs ja està... fa dos dies es van acabar les classes amb la Sara...

Us deixo un video en què es veu el procés pel que ha passat la Sara... Més de 40 hores de classes resumides poc més de dos minuts.

Videos classes

A l'apartat Videos Classes Bufa podreu trobar els 21 videos de les classes amb la Sara per ordre cronològic. Així no caldrà que aneu voltant pel blog per trobar-los!

Vint-i-unena classe

Avui hem fet l'última classe...

Avui feia una setmana de l'última classe que havíem fet i... la veritat és que tenia una mica de por. He estat mot a sobre de la Sara durant aquest mes i poc, classes cada dos/tres dies... Però bé, la Sara ha vingut amb el so col·locat i tocant com venia tocant últimament... així que no tenia per què patir tant...

Avui ha estat una classe més relaxada. Hem fet una mica de tècnica al principi i després ens hem posat a tocar Fauré... Després una mica de so amb el flautí i ens hem posat a tocar Bach i hem acabat amb un passatge...


La Sara ha millorat en tot, durant aquest mes.  En tot! Al començar aquest projecte jo ja m'imaginava que podria haver-hi avenços molt grans en la Sara durant aquest mes si fèiem classes molt seguides... Però la veritat és que ella té molt de mèrit en tot això. No ha faltat ni un sol dia (hem de tenir en compte que és estiu... fa una calor horrible... i, a més, ella comença enginyeria civil al setembre)... Ossigui que, BRAVO!

Us deixo amb la classe d'avui:

Aquesta setmana prepararé, finalment, un video amb la comparativa de les classes d'aquest mes... I potser m'agafo algun dia de vacances... Però hi haurà actualitzacions a diari!!!...

Demà

Demà és l'última classe amb la Sara...

Si mirem enrera, podem veure la millora que ha fet en poc més d'un mes. Això ens ha de fer pensar... És molt important que hi hagi una constància en la feina que fan els alumnes... Hem de centrar la feina en algun punt molt concret per poder millorar... En el cas de la feina que hem fet amb la Sara, el centre ha estat l'aire. La primera setmana vam estar treballant tècnica cada dia per poder deixar ben clar com s'havia de treballar la tècnica. A partir de llavors, vam anar distanciar les classes...

Estic molt sorprès del resultat que hem aconguit en aquest mes de feina... Sense la constància de la Sara, la millora hagués estat impossible.

Òbviament, la Sara ja venia tocant molt bé i, sens dubte, la millora tan ràpida que ha fet és també gràcies a la feina que havia fet amb en Joan Bosch durant aquests anys...

Enhorabona!

Demà penjaré el video de la classe i...uns dies més tard faré un resum del que han estat aquestes 21 classes...

Classes

He afegit una nova pàgina dedicada a les meves classes... Hi trobareu el meu contacte...

Què us sembla el nou disseny del blog??

Grup de flautes...

Avui us deixo amb un video d'una peça de Steve Reich, Vermont Counterpoint, una obra flauta solista i cinta. A la cinta hi apareixen tres flautes alto, tres flautes i tres flautins més una part de solista. El solista que toca en viu toca flauta, flauta alto i flautí. Tot i així, l'obra pot ser interpretada en la versió per a flauta i cinta o bé per a la versió amb 11 instrumentistes.

La versió que he escollit és tocada per Ransom Wilson (qui va encarregar l'obra a Steve Reich) i els New York solisti.

Qui saber més sobre Steve Reich i la seva obra pot anar als següents enllaços:

Steve Reich (català)
Steve Reich (castellà)
Steve Reich (anglès)


Espero que disfruteu de la gravació:

Marc... Horne?

He penjat una miqueta de currículum meu per a que em conegueu millor...

Flauta sola

Per avui... us deixo un video d'una peça de Milton Babbitt, None but the Lonely Flute. Composada l'any 1991, als 75 anys, i dedicada a Dorothy Stone (qui toca a la gravació).

Per als que volgueu saber més sobre Babbitt i la seva obra us deixo uns links de wikipedia:

Milton Babbitt (català)
Milton Babbit (castellà)
Milton Babbitt (anglès)

None but the Lonely Flute és l'única peça que Milton Babbitt va composar per a flauta sola.


Gaudiu-la:

Uns dies sense classe...

Ahir vam fer la penúltima classe amb la Sara... Ara estarem una setmana sense veure'ns... la propera classe serà el dimarts que ve!!!


Aquest cap de setmana, ella es té uns concerts amb un grup de flautes amb qui toca (entre ells, hi és el Joan Bosch, el seu professor!!!)... Tinc moltes ganes de saber com se sent ella tocant amb ells... Com la veuen a ella... Com la nota el Joan... Espero que vegin el canvi brutal que ha fet la Sara en tan poc temps! Ja m'ho explicarà el dimarts que ve...


Us deixo un petit video que espero que us agradi... És una gravació en directe de la Balada de Frank Martin tocada per l'Emmanuel Pahud, un tio que Bufa impressionantment bé...
Disfruteu de la gravació!!!

Vintena classe

I ja en portem vint!!!

És impressionant... Hem mantingut un ritme de classes impressionant!!! Vam començar el dia 16 de juliol... I avui, dia 22 d'agost, portem 20 classes!!!

La classe d'avui ha estat, bàsicament, tècnica... Li he deixat caure alguna idea... Hem fet un exercici en el qual el so havia de ser brut... L'objectiu era fer el forat dels llavis una mica més gros... ja que la Sara tendeix a fer el forat molt petit. Amb un forat petit també es pot tocar, ningú diu que no, pero no pot ser un forat SEMPRE petit... estàtic... L'aire és qui ha de donar-li forma al forat dels llavis... L'exercici està al final del video...

La sensació que es té quan es deixa una mica més d'espai és que tot és molt més fàcil... tot està molt més a prop...


Avui he tingut 10.000 problemes amb la càmera de video... Segurament, li estic donant massa tute aquests dies i... crec que s'està morint, pobra!!! Tot i així, després d'una tarda molt estressant buscant solucions al problema, he aconseguit muntar el video! No és com les edicions anteriors... però espero que em pogueu perdonar...


Aquí teniu el video de la classe d'avui!!!

Modificacions

Hola!!

Uups... Avui he tingut un dia una mica llarg i no he pogut escriure fins ara!!!

A partir d'ahir, qui no tingui un compte blogger pot comentar els posts... Fins ara només podia fer-ho qui estigués registrat...

A partir de la setmana que ve començaré a introduir canvis al bloc... Alguna nova secció... Ja ho anireu veient!

A més a més, aquesta setmana publicaré un video on es pugui veure el progrés de la Sara des de la primera classe... Així que... Hi espero els vostres comentaris!!!

Per acabar el post d'avui... a veure si us agrada aquest dibuixet:

Referents

És molt bo, i jo diria que molt humà, buscar referents... Gent que toqui la flauta i que a l'escoltar-los diguem: jo vull tocar així.

Això, però, hauria de ser només durant una època de l'aprenentatge. És important tenir una personalitat pròpia quan estem tocant en públic... Jo, al igual que molta gent, tinc com a referent l'Emmanuel Pahud... El seu so, la seva agilitat, la seva articulació, el seu carisma a l'escenari... són qualitats que m'han ajudat molt a motivar-me a l'hora d'estudiar i millorar (i encara avui en dia)... Ara bé, no puc buscar sonar com ell, ja que mai sonaré com ell... Si aconseguís, com a mínim, apropar-me al seu nivell, només seria una simple imitació... Això seria com el cas de Glenn Gould (ara no ens posarem a discutir sobre si s'ha de comparar Pahud amb Gould... Això seria com discutir sobre Spiderman i Batman). De Glenn Gould ja n'hi ha hagut un... i si algú vol tocar com ell, sempre sonarà com una imitació.

Tot i voler buscar la nostra personalitat a l'hora de tocar, no hauríem de deixar d'escoltar a altres flautistes... Saber què és el que passa avui en dia, com es toca,  hauria de ser essencial per a mantenir-nos vius... No hi ha una única i vertadera manera de tocar... i és per això que tampoc podem estar tocant tota la vida amb les mateixes idees. Tot això ho dic des del meu humil punt de vista...

La inspiració ve treballant... però és cert que hi ha gent que té una capacitat per a inspirar... Val la pena buscar per a coneixe'ls...

Dinovena classe

I... ja hi tornem a ser!

A la classe d'avui hem continuat treballant les idees de la classe del dijous... L'exercici del baf sembla que li dóna molt bons resultats a la Sara... A part d'això, hem afegit la idea que ha de bufar amb una columna d'aire molt més ampla que el forat del visell. A ella aquesta idea li dóna bon resultat perquè té tendència a fer el so molt petit bufant poc i fent el forat dels llavis molt estret... D'aquesta manera, hi llença molt més aire.

Avui hem fet un exercici de so i hem passat directament a treballar el Fauré... És la primera classe en què hi dediquem tant de temps a la Fantasia... així que ha anat força bé. La meva càmera de video està començant a fer el tonto... no sé què li deu passar... però a mitja classe para i deixa de gravar ( :-O )... Així que no he pogut gravar el passi sencer del Fauré, però sí els passatges que hem anat treballant.

En quant al flautí, hem continuat en la mateixa línia. Hem de trobar el centre del so... Durant l'escalfament, la Sara no hi té dificultats, però al tocar el Bach, sí. Estem en aquell punt conflictiu de sempre, passar la tècnica a les obres mai és fàcil... i molt menys si has de fer-ho amb un instrument que fa tan poques setmanes que el toques...

Us deixo amb la classe d'avui: 

Sobre la gola

És molt important explicar a l'alumne com obrir la gola... A nosaltres ens pot resultar normal, ja que portem bastant de temps obrint-la o, si més no, sent conscients de com fer-ho... L'alumne, no.

Hi ha diferents exercicis per a obrir la gola... Un podria ser el de cantar i tocar a la vegada. Per a aquest exercici, és important que el protagonista sigui l'aire i no pas el so que produim amb les cordes vocals. Tot i que estiguem fent aquest so mentre ens sona la flauta, el so real que li treiem a l'instrument ha de ser el millor possible. Si no, és com si no féssim res. Ara bé, un alumne que comença a fer aquest exercici necessitarà una mica de temps per a ser-ne conscient i poder controlar tot el que passa amb l'aire i el so de la gola i el de la flauta.

Per a prendre consciència del que fem per a obrir la gola, va bé que l'alumne sàpiga obrir-la sense haver d'estar tocant. Per a obrir la gola, bàsicament, el que fem és baixar la nou. Aquest moviment és el mateix que fem quan empassem. Si ho voleu provar mentre llegiu aquestes línies, serà fantàstic... Si us proposeu empassar una mica de saliva ara mateix, veureu que, mentre empasseu, la tràquea fa un moviment cap a adalt i després cap a abaix... intenteu mantenir l'última posició... Doncs bé, aquesta és la bona.

De la mateixa manera, podeu provar a dir als vostres alumnes que agafin aire molt profundament... però de manera que se senti un so greu mentre entra aire... Quan més greu sigui el so, més oberta estarà la gola... El que hem d'intentar és que mentre bufem, conservem la mateixa obertura.


Demà... següent classe!!

Divuitena classe

A la classe d'avui hem fet un exercici que no havíem fet encara... El del baf...

Com ja he estat dient en els meus anteriors posts, amb la Sara estem treballant el tema de la direcció de l'aire. Bufant cap a baix, aconseguim un so més ple i més homogeni a tots els registres que no pas si anem canviant de direcció. Recordeu, no crec que sigui una única i vertadera forma de tocar... però el canvi li està anant molt bé a la Sara.

Una bona manera de comprovar on està anant l'aire és bufar fora del visell... Al cap, però fora del visell... D'aquesta manera, quan bufem cap a baix veurem que se'ns forma un baf per allà on passa l'aire que bufem. Quan més baf, millor. Després de fer l'exercici bufant fora del visell, hem de passar a bufar de la mateixa manera fent sonar la flauta... Si hem fet bé el canvi, notarem el so molt més ple.

A més, si estem sempre bufant cap a baix, hem de tenir en compte que els registres els trobarem canviant la velocitat de l'aire, no pas canviant-ne la direcció. Tot i així, l'angle de la columna d'aire variarà degut a la variació de la velocitat.


Us deixo el video de la classe d'avui:

Curiositats

Us deixo amb un video on es mostra un canvi de sabatilles, feltres, suros i de tot que li fan a una Muramatsu... És realment impressionant!! Déu n'hi do la feina que fan els tècnics...

Ara bé, ja dic d'entrada que no sé ni si la feina està ben feta, ni si així és com s'ha de fer un canvi de sabatilles, ni res... D'aspectes tècnics en tinc ben poca idea...

A més, podreu escoltar el concert número 7 de Devienne tocat per Alain Marion...


Moltes gràcies al Remi Kazukauskas per fer-me arribar aquest video!

Dissetena classe

I com tots els dimarts... canya!!!

Avui hem pujat una mica més el metrònom a l'erxercici 1 del Taffanel... y la Sara ha respost bastant bé. Encara té dificultats als sobreaguts... per això hem estat treballant digitats... L'erxercici de digitats de mà esquerra que hi ha al video és un que ens passava la Júlia Gállego... és una meravella!

Hem de seguir treballant l'obertura de la gola... per això fem els exercicis que es veuen al final del video (surt la Sara tocant mirant cap al sostre). Això ho vaig veure a una masterclass del Paul Edmund Davis... La meva primera impressió va ser que aquell exercici xocaria amb la idea que jo tenia de sempre bufar cap a avall... Però al probar-ho a casa vaig adonar-me que el que realment feia l'exercici era obrir la gola com si fos el d'una oca (de les que fan servir per fer-ne foie)... Proveu-ho, val la pena...


Seguirem treballant el Fauré per a avançar el màxim possible... És una peça que no és fàcil i requereix feina.. A més, estem en una època de canvis per a la Sara i l'objectiu principal no és la peça, sinó millorar en els aspectes tècnics, principalment, en el so.


Us deixo amb la classe d'avui:

1.000

I ja arribem hem passat les mil visites! Moltíssimes gràcies a tothom que està visitant Bufa des de Xile, Argentina, Brasil, Itàlia, França, Alemanya, Regne Unit, Holanda, Estats Units, Rússia, Espanya i la Índia... Properament en faré una versió en anglès... I, si tot va bé, podrem augmentar aquesta comunitat de flautistes que esteu seguint aquest bloc.


Ens estem apropant al final de l'intensiu que li estic fent a la Sara... Ho sé, ho sé... és una pena!! Està millorant moltíssim en molt poc temps... Com ja vaig dir al primer post, la Sara ja va venir tocant molt bé... tenia un so molt maco, però havia d'ampliar-lo... A més, musicalment sempre ha funcionat... Busca molts racons a la música i això és boníssim... M'agradaria felicitar en públic al Joan Bosch, que ha estat el seu professor des de SEMPRE, per la boníssima feina que ha fet amb ella durant tots aquests anys. BRAVO! I òbviament, felicitar de nou a la Sara per tota la bona feina que ha estat fent durant aquestes quatre setmanes...


Continuarem fent feina com al primer dia... sense oblidar la raó principal per la qual treballem per a millorar: el so.


Ens veiem demà a la classe de la Sara!

Flauta/flautí

El canvi de flauta a flautí és una cosa amb què tot flautista ha hagut de barallar-s'hi... El que jo aconsello als meus alumnes és que tinguin clar com toquen el flautí abans d'intentar passar d'un instrument a l'altre. Amb això vull dir que tinguin clar tècnicament el que passa...

Quan un comença a tocar el flautí, pensa que és una flauta petita. Que no deixa de ser cert, però es queda un pèl curt... Hem de tenir clares les diferències tècniques de l'aire que hi ha entre la flauta i el flautí... Per això, hem de passar-nos-hi un bon temps fent escales i arpegis. Un cop tenim clares les diferències que hi ha entre els dos instruments, és quan podrem començar a estudiar el canvi. Això, al cap i a la fi, és molt lògic... Si tinguéssim dos passatges o més que fossin molt complicats, no dubtaríem d'estudiar-los per separat per a ajuntar-los després... Primer l'un i després l'altre... i quan estiguessin clars, estudiaríem l'enllaç. El mateix amb el canvi d'instrument... El cos ha d'acostumar-se al que li demanem.

Jo ho penso així... Però hem de tenir clar que si no estem contents amb el nostre so de flautí, sempre trobarem problemes a l'hora de fer el canvi.

Setzena classe

A la classe d'avui ens hem centrat en el flautí... Això no vol dir que haguem deixat de banda la flauta! No! Això... això mai!!! Hem fet una versió reduïda de la taula de tècnica (bàsicament per obrir gola i col·locar so) i ens hem posat a fer flautí.

A la part de la classe dedicada al flautí hem començat amb uns exercicis que ens ajuden a col·locar el so i a aprendre on és cada nota... I, per la vostra sorpresa, aquests exercicis són: escales i arpegis! Yupiiiii! Hem agafat el 4 de taffanel i el 2 de Reichert. Aprofitem aquests exercicis per llençar aire sense apretar de llavis... Ha de ser un moment de tranquil·litat i per a descobrir l'instrument.

Una cosa que li ha anat molt bé a la Sara a la classe d'avui ha estat col·locar-se el flautí un pèl més a munt del que se l'estava col·locant... Més sobre el llavi inferior del que fem amb la flauta... De sobte, tenia molts menys problemes amb els aguts dels que tenia fins llavors... Ha deixat de fer "pets" cada cop que intentava fer sonar un sobreagut... Així que... Un recurs més al sarró!


Per a tocar el flautí, un consell que em va canviar la vida va ser que toqués sempre amb vibrato. Un vibrato que ajudés a projectar el so i que fa despertar l'instrument. Això no vol dir que sempre haguem de tocar amb vibrato... però sí que per començar ens ajuda a projectar molt més... Ens dóna aquest plus de suport que ens cal quan agafem per primer cop aquest petit gran instrument... Si us fixeu, el so de la Sara canvia totalment després de fer l'exercici de vibrato (sobre els 2:10 del video)...


Us deixo amb la classe d'avui:

Maneres de tocar...

Fa uns dies vaig topar-me amb un article publicat a la web dels caballeros del traverso (aquest)... Com veureu, el text parla de les diferents escoles de flauta i l'autor parla de la impressió que li va causar escoltar per primer cop el so del Jaime Martín. El text dóna molt que pensar...

Estic molt d'acord amb el que es diu... Ara bé, jo no voldria caure a la trampa que molts de la vella escola diuen: "tots els flautistes d'ara sonen igual"... perquè no és veritat. Com bé diu l'Alejandro Alonso García, "todos sabemos que la combinación de recursos técnicos que usa Magdalena Martínez es radicalmente diferente a los empleados y claramente explicados por Jaime Martín".

A més, ell planteja la pregunta de si globalització d'escoles voldria dir unificació de les escoles i llibertat absoluta al mateix temps. La meva resposta seria que estem en un moment on hi ha un accés rapidíssim a escoltar tot tipus de maneres diferents de tocar... És impossible "creure" que un professor té la única i vertadera manera de tocar... de fet, dubto que hi hagi gaire professors que pensi que la seva és la única i vertadera... És per això que jo diria que estem en una època on cadascú troba la seva manera... amb una base (que la donaria el professor) però amb complements que va trobant i escollint.


Què n'opineu?

Quinzena classe

El video d'avui no us el podeu perdre!!!! Mireu el final... què bé que està tocant la Sara... i què content que estic!!!


Aquesta és la quarta setmana de classes... en portem un total de 15... i el canvi és... al·lucinant!!!

La Sara està conservant la qualitat de so a les obres... està entenent la tècnica... Un canvi de tècnica mai és fàcil i requereix una disciplina molt exigent. És per això que hem estat fent tantes classes seguides... L'experiència amb la Sara dóna molt que pensar... Una de les coses que se'm passa pel cap és la figura del professor assistent... El professor que està a sobre de l'alumne i el guia durant l'estudi... Bàsicament és el que he estat fent... Al tenir tantes classes seguides (la primera setmana vam fer set classes en set dies), m'assegurava que la Sara no estudiaria res de manera errònia. De fet, estudiar tècnica malament és molt normal i comprensible... costa uns dies adaptar-te al que et demanen i, si et deixen sol, passa el que passa...

Si sabem que la tècnica és igual d'efectiva si l'estudiem bé com si l'estudiem malament (si l'estudiem bé, l'aprenem bé; si l'estudiem malament, l'aprenem malament)... hem d'assegurar-nos que l'alumne no té oportunitat de fer-ho d'una altra manera que no sigui la que nosaltres volem.


Us deixo amb el video de la classe d'avui:

Aconselleu

Una de les coses que m'han ajudat més a progressar al meu estudi de la flauta ha estat donar consells. Tots som capaços d'adonar-nos quan algú té alguna mancança tècnica... però no és difícil adonar-se'n; el que és difícil és ajudar.

Busqueu-vos gent del vostre nivell, o inclús que toquin millor, i intenteu ajudar-los amb els problemes tècnics. Però no val a dir: quedes baix en el diminuendo. Hem de dir-li com ha de millorar el problema i treballar-lo amb ell fins que li surti. Has provat això? Has provat allò?... Les classes col·lectives en què tots els alumnes donen la seva opinió i ajuden a qui està tocant són molt més efectives que les classes on el professor és l'únic que dóna la seva opinió. D'aquesta manera la classe ha de parlar els conceptes tècnics i aquesta és l'única manera d'assegurar-nos que la tècnica està entesa.


A part d'això... és molt més sana una classe on tothom s'ajuda que no pas una classe on es critiquen els uns als altres. Tots tenim coses a millorar, sempre hi ha algú que fa alguna cosa millor que nosaltres... i la millor manera d'acceptar-ho és ajudant i deixant que ens ajudin.


I ara... focs artificials!!!

Catorzena classe

Avui ha estat un gran dia!!!

Els dits funcionen millor, hem trobat un so molt més rodó i ample... què més es pot demanar? Ho notareu al video... Hem aconseguit obrir la gola al màxim! Veureu un petit truc per explicar com obrir la gola... Totes les explicacions són vàlides: com si empassessis, com si badallessis.... A la Sara li ha servit fer la comparativa amb una respiració profunda... Ho veureu més clar al video...


Hem pujat el tempo del taffanel, i funciona bé!!! Es nota que hem estat treballant-ho lent durant tres setmanes... així els dits han après realment com moure's. Fantàstic! En quant al flautí... continuarem treballant. Li està sonant molt millor, s'ha de tenir en compte que amb prou feines porta una setmana tocant flautí (per primer cop a la vida està estudiant-lo)... així que paciència!


La veritat és que avui no tinc gaire coses a dir... només que estic molt content! Avui la Sara ha fet un grandíssim pas endavant. Continuarem treballant per no perdre aquest so que ha conservat durant gran part de la classe.


Aquí us deixo el video de la classe d'avui:

Postura

He vist professors de tot tipus... Des del que no deia absolutament res del tema postural, fins el que era capaç d'estar-se tota una classe parlant-te dels genolls... No sóc un gran partidari de menjar-li el tarro a l'alumne amb temes posturals... Ara bé, hi ha uns punts que s'han de tenir clars.

Per a mi és molt important tenir la part superior (dels abdominals cap amunt) relaxada. Coll i espatlles, sobre tot. És molt típic que toquem amb les espatlles en tensió... El símptome és pujar-les. Una manera bona d'evitar-ho o, almenys, d'adonar-nos que ho fem és posar-nos algun tipus de pes a les espatlles. Jo hem vaig fer un invent amb un parell de mitjons. Vaig agafar uns mitjons, els vaig omplir de llenties, i els vaig lligar entre ells, de tal manera que em quedava un invent amb dos extrems amb pes units per una part més fina i lleugera. M'ho col·locava a damunt de l'espatlla (un mitjó al pit i l'altre a l'esquena) de tal manera que quan pujava l'espatlla notava el pes dels mitjons.

Per al tema del coll... la millor manera que he trobat de canviar la tendència a tirar el coll endavant ha estat prendre molta consciència de la part posterior del coll. Si pensem a allargar la part posterior, veurem com se'ns inclina el cap cap a endavant (com si diguessim "sí" molt lentament)... D'aquesta manera, a més, estem dirigint l'aire més cap abaix...


És possible que a la que comencem a relaxar parts del cos ens trobem amb què estem perdent suport de diafragma... És absolutament normal... i ho hem de treballar. Hem d'aconseguir que el múscul treballi amb eficiència independentment del que passi a la resta del cos.

Comparativa

I ha arribat el gran moment...

Us deixo un video on podeu veure els canvis que ha fet la Sara. En general, trobo que té el so més lliure que abans, gasta més aire, té la gola més oberta, fa servir molt més el suport... Espero que ho pogueu apreciar!

Tretzena classe

A la classe d'avui hem treballat, principalment, dues coses:

- La relació del visell de la flauta respecte al llavi.
- Menys tensió de llavis en el flautí.


Respecte al primer punt... us trobareu flautistes que diuen coses ben diferents. Hi ha qui diu que el visell ha d'estar lliure, sense cap tipus de força que "l'apreti" en direcció a la barbeta, i hi ha qui diu que el braç esquerre ha de fer una força de tal manera que el visell quedi fixe a la barbeta.

Òbviament, no ha de ser una força que ens lesioni (aquí ningú vol que ningú es lesioni), però sí que ha de ser una força que fixi el visell. Si tenim el visell fixe, no patirem els típics problemes de "se'm mou la flauta mentre moc els dits als passatges ràpids" i, a més, el so és millor. Podeu comprovar el so que treu la Sara en els greus al video de la classe d'avui...

Respecte al segon punt... és el que venia parlant fa uns dies sobre el flautí. Com que el veiem tan, tan, tan petit, tendim a apretar de llavi... El forat del flautí és petit, però tampoc és que sigui TAN petit... Els que toquem traverso sabem que el forat del traverso és encara més petit que el del flautí, i no per això hem d'apretar de llavi... Si apretem de llavi, l'únic que aconseguim és que l'aire no surti lliure... i com tindrem un so lliure si l'aire que bufem no ho és?


Us deixo amb la classe d'avui:

Suport

Tenim clar que el suport és una força que ens ajuda a bufar d'una manera contínua però... què és?

Aquesta pregunta ens l'hem feta molts de nosaltres en el moment en què el nostre professor comença a parlar-nos del suport. Jo, particularment, m'he tropat amb respostes bastant diverses:

- Suport és posar la panxa dura i bufar.
- Suport és mantenir la caixa toràcica sempre oberta.
- Suport és bufar de manera contínua.
...
...

Sens dubte, tots tenim una idea de què és el suport, alguns la compartim i d'altres no. La Júlia Gállego, la meva professora durant el superior, ens va dir molts cops que la sensació de suport a la flauta l'havíem de crear nosaltres, a diferència d'altres instruments de vent que tenen algun tipus de resistència com una canya, o una embocadura que recull els llavis (vent metall). Per a que tinguéssim una sensació com la que poden tenir els oboès, ens demanava que aconseguíssim un tudell d'oboè i que hi buféssim. Al bufar per aquell espai tan petit, podíem comprovar que la zona abdominal es posava en marxa... s'activava...

En un curs d'estiu, un altre professor em va fer fer un experiment. Va proposar-me d'agafar aire i deixar-lo anar tot de cop (amb la boca i la gola obertes), sens cap tipus de pressió (com si deixés anar l'alè a molta velocitat), a continuació em va fer repetir l'experiment però, aquest cop, mentre deixava anar l'aire, havia d'anar tancant la boca fins arribar a una posició de llavis que fos el més semblant a la meva embocadura per a tocar la flauta (sona complicat, però bàsicament és tancar la boca mentre es bufa). Resultat? La zona abdominal s'activa, es posa en marxa...

Un altre professor que vaig tenir, bastant obsessionat amb el vibrato, sempre ens deia que per a tenir el suport activat s'havia de vibrar. Jo, particularment, no comparteixo aquesta afirmació però sí que és cert que és impossible vibrar sense tenir suport. Si vibrem sense suport, només podem fer-ho de gola... i si vibrem de gola estem tancant el conducte de l'aire... i si tanquem el conducte de l'aire, perdem qualitat de so... i això no ens interessa en absolut.


A les classes amb la Sara, sobre tot a les primeres, em podeu veure posant-li el puny a la zona alta dels abdominals... això m'ho va fer la Júlia molts, molts cops... I no és més que per a activar el suport. Al posar el puny, el suport s'activa i el so es desperta.


Paga la pena.

Dotzena classe

I nem bé, nem bé!!

Fixeu-vos, si us plau, en el so que li està treient a la flauta! La Sara ja té un so molt i molt bo! Falta trobar aquesta qualitat de so a les obres... a la tècnica no li costa res trobar-la. Tot i així, quan toquem obres toca amb un so molt més estable del que ho feia fa tres setmanes. I és que hem estat treballant dur... aquesta ha estat la dotzena classe en tres setmanes... I encara ens queda dissabte! I en portarem tretze... Déu n'hi do!


La flauta ja la tenim força controlada... ara faltaria agilitat amb els dits, tot i que això ja no és tan difícil com trobar un molt bon so a l'instrument. Bravo, Sara!!!
Ara faltaria trobar la mateixa qualitat de so amb el flautí. I la trobarem! Estem fent flautí a estonetes durant les classes... fem com mitja hora de flautí cada cop que fem classe. De moment, treballem el que veieu als videos: so. El mètode és ben senzill... primer aprendre a fer notes que estiguin a prop i després ja venen els arpegis (Reichert, per exemple)...


Veieu el video i compareu amb els videos del principi... Si voleu, però, puc fer un petit muntatge amb els videos de la primera i la propera classe i penjar-ho el diumenge... Així podríem tenir un video on es pogués veure tot sense haver de saltar de l'un a l'altre...


Aquí teniu la classe d'avui:

Els harmònics

Els harmònics són una eina d'estudi molt útil per a alliberar el so i donar-nos una sensació més clara del treball de la columna d'aire per a poder tenir un millor legato. Almenys jo ho faig servir durant el meu estudi diari per a això... i noto una millora en el passatge després de l'exercici. A part, fer exercicis d'harmònics també ens poden donar aquell puntet al llavi que ens permetrà tenir uns diminuendos fantàstics tenint un molt bon control del so fins el moment en què decidim apagar el so.

Molts cops, a passatges amb intervals (amb salts) grans, en comptes de buscar el so només amb l'aire, ens oblidem del suport i fem servir uns altres músculs per a suplir-lo. Això el que ens provoca és que tinguem un so poc agafat, amb falta de velocitat d'aire... Al posar-li més resistència a la nota (gràcies a l'harmònic) ens veiem obligats a bufar amb més velocitat per a que el so de l'harmònic sigui més obert... Hem de tenir la sensació que estem buscant la nota amb l'aire.

Si estudiem un passatge en el que veiem que tenim dificultats amb el so degut als salts que hi ha, podem estudiar-lo amb harmònics i, a continuació, fer-lo amb les digitacions reals. Inclús podem afegir-lo a la llista d'exercicis de so: sonorité amb harmònics. És molt important, però, que mentres fem l'exercici, busquem un so gran i gros amb l'harmònic; mai ofegat i petit.

Demà hi haurà classe, de nou, i... espero gravar-la, aquest cop...

Us deixo un petit video.