martes, 30 de octubre de 2012

Articulació. Des de zero?

El tema de l'articulació dóna molt que parlar... En general, tinc la sensació que els alumnes triguen algun any a fer el cop de llengua per acompanyar el so... Per què? Per què no ho ensenyem des del principi?

Una alumna meva de sis anys ha començat aquest curs. Des de zero. Va venir sense poder fer sonar la flauta. Això va ser al setembre... i ja estem treballant articulació. No entenc per què no ensenyem a articular des del principi... Normalment s'espera a què l'alumne ja tingui el so col·locat per afegir-hi la famosa "t". Però, per què? Quan es comença a practicar la "t", el so de l'alumne s'embruta molt i ho nota i, per tant, decideix deixar d'articular perquè veu que només fa que portar-li problemes.
Ja sé que és molt més satisfactori que l'alumne tregui algun tipus de so a la flauta en les primeres classes. Però és que no es tracta d'això... Les primeres classes, potser, són les més importants. En aquestes, l'alumne aprèn què ha de fer per tal que l'instrument soni. S'ha de tenir paciència... ja ho sé. Però tots la tenim.

Aprofitem les primeres classes i donem-los una bona base! Us animo a tots a provar-ho!

viernes, 26 de octubre de 2012

Bufar. Aguantar en Pepito a la paret.

Un dels problemes amb què ens podem trobar amb els nostres alumnes és que no bufin. Bé, que no bufin... que no bufin prou. És absolutament normal que comencin a agafar hàbits ben extranys per fer sonar l'instrument... Cada cas és un món, però un problema ben comú és que fa una pressió brutal amb els llavis i quasi no treuren aire. Fan sonar la flauta, però amb un so molt petit.

Una manera de mirar de millorar aquest punt és agafar un paperet, posar-lo en contacte amb la paret i aguantar-lo bufant-hi a sobre. Podeu dibuixar-hi alguna cosa al paper... Jo hi faig un nen amb el cabell arrisat que li diem Pepito. Un cop hagin aconseguit aguantar-lo amb la bufera, doneu la flauta al vostre alumne i, mentre vosaltres aguanteu en Pepito a la paret, digueu-los que fagin una nota llarga i que pensin que estan bufant al Pepito... que s'oblidin de la flauta.


El resultat és bastant impressionant, si es fa bé, clar... En el cas que l'alumne, al posar-se la flauta, torni a bufar com abans (amb pressió de llavi, amb poca quantitat), hauríem de tornar a fer el pas anterior: bufar en Pepito. No serveix de gran cosa que li fem un discurs sobre com ha de bufar... És molt millor que li busquem exercicis en què ell bufi de la manera que nosaltres ens interessa per tal que ho pugui adaptar a la tècnica de la flauta.


Espero haver-ho sabut explicar! Qualsevol dubte... comenteu!

miércoles, 24 de octubre de 2012

Aniversari

Ahir va ser el meu aniversari... per això no vaig escriure res... Suposo que entendreu que volia passar un dia tranquil :D

Us deixo un video que el podeu enviar a tots els flautistes que conegueu el dia del seu aniversari. Segur que els hi encanta! 100% demostrat! I, si no, us torno els diners.



lunes, 22 de octubre de 2012

Registres- a càmera lenta...


La flauta és un instrument que solament té un registre... els altres dos s'aconsegueixen amb harmònics. La velocitat de l'aire, la manera en què bufem, és elemental per conseguir el canvi de registres. No hem de pensar mai a bufar més fort o amb més quantitat per aconseguir notes del registre agut o mig... És molt més simple que això. Només hem de bufar més ràpid o més lent. O, si ho preferiu, a prop i lluny


Si voleu fer l'experiment...
Poseu-vos el palmell de la mà just a davant de la boca i llenceu-hi l'alè. Fixeu-vos en la posició dels llavis: teniu la boca oberta, oi? I ¿com surt l'aire? Lent, oi?
Ara, allunyeu-vos la mà el màxim que pogueu i llenceu-hi l'alè. Què passa? L'aire no hi arriba. Bé... Ara el que intentareu (si voleu, és clar...) és, mantenint la mà allunyada, bufar i que l'aire us toqui el palmell. Com teniu els llavis? Així com si estiguéssiu fent un petó, no? Ok...

Quan bufem a prop, el forat que es forma entre els llavis queda més obert i quan bufem lluny passa el contrari. Aquest foradet és el que ens defineix les velocitats de l'aire... 



Potser aquest articule no us soluciona molts problemes en el registres agut, però potser us doni eines per treballar el registre greu. Intenteu tocar el registre greu bufant a càmara lenta... Com si l'aire tardés moltíssim a arribar al visell... Si us sonen els greus amb molt aire al voltant del so, potser heu de baixar la velocitat de l'aire... Bufeu a cààààààààààààààààmeeeeeeeeeraaaaaaaaa leeeeeeeeeeeentaaaaaaaaaaa.


Espero que us ajudi!!!


sábado, 20 de octubre de 2012

Flauta irlandesa


Bufa ha superat les 3.500 visites! Moltíssimes gràcies a tothom!

Us deixo amb un video de Seamus Tansey tocant la seva flauta irlandesa. Espero que us agradi...





viernes, 19 de octubre de 2012

Obertura d'embocadura

Aquí hi ha un gran i apassionant debat. Quant hem d'obrir? Hem de tapar la meitat del forat? Tres quarts? Dos terços oberts?

Això porta grans problemes a molts estudiants perquè s'hi fixen massa. En comptes de fixar-nos en quant estem obrint, ens hem de fixar en com sonem. Si tenim un so petit i ofegat, segurament haurem d'obrir un pèl més d'embocadura i bufar més quantitat d'aire (que no més velocitat...). I, si tenim un so amb poc focus i molt airós, segurament haurem de tancar una miqueta i bufar menys... Tot això són idees que no tenen per què ser una veritat absoluta. S'ha de veure cas per cas... Però el que està clar és que no ens hem de decidir si una cosa la fem bé o malament abans de fixar-nos com sona.

Si la flauta sona bé fent-la sonar amb el nas, doncs endavant. Toqueu amb el nas... No hi ha cap norma escrita sobre com s'ha de fer sonar l'instrument... El que sí que hi ha una idea generalitzada sobre com ha de sonar.





Pel que explica en James Galway a les seves masterclass d'embocadura, ell tapa la meitat del forat... I no és que tingui un so petit...

jueves, 18 de octubre de 2012

Entrevista

Crec que molts de vosaltres ja ho havieu endevinat... La propera entrevista de Bufa serà a Júlia Gállego.

Ahir ens vam trobar per grabar-la, però... vam tenir problemes tècnics i no va poder ser. Moltíssimes gràcies a la Júlia per oferir-se per tornar a grabar-la d'aquí unes setmanes.


Així que... estigueu atents a les noves actualitzacions per no perdre-us l'entrevista a la Júlia!!! Us recordo que les millors maneres d'estar atents a les actualitzacions són via twitter i facebook .

martes, 16 de octubre de 2012

Pista

Us deixo amb una nova pista per descobrir el personatge misteriós de l'entrevista... Fins el moment sabem que:

- Va estudiar al CNSM de París.
- La seva flauta és fosca.
- Té el cabell arrissat.

i a més, a més...

- Surt en aquest video:



Jo crec que ara ja està cantat, no?


Fins demààààà!!!

domingo, 14 de octubre de 2012

3 mesos

 Avui Bufa fa tres mesos! Moltes gràcies a tots els qui heu anat entrant al bloc... Ja són més de 3.200 visites :-)

Us dono una altra pista per a l'entrevista de la setmana que ve:

- Té el cabell arrissat.

sábado, 13 de octubre de 2012

5è Brandemburg

Us deixo amb un video de Jacques Zoon tocant el cinquè concert de Brandemburg, juntament amb Ottavio Dantone (clave) i Giuliano Carmignola (violí). Espero que us agradi!!




Per cert, una altra pista per l'entrevista de la setmana que ve:

- La seva flauta és fosca.

jueves, 11 de octubre de 2012

Entrevista. Pista

Hola a tothom!

Ja tinc dia per gravar l'entrevista... finalment serà la setmana que ve :) ... Com us vaig dir, mica en mica us aniré donant pistes per veure si encerteu de qui es tracta. Així que aquí va la primera:

- Va estudiar a CSNM de París.


I ara això va pels meus alumnes... Us deixo un video d'Emmanuel Pahud... Algun de vosaltres no sabia qui era. Així que, enhorabona, podeu sentir-lo per primer cop. Fixeu-vos, si us plau, en la postura i, sobretot, en la respiració. En parlem a la propera classe...



miércoles, 10 de octubre de 2012

Jethro Tull


Per als que no conegueu el grup d'Ian Anderson, us deixo amb un video de Jethro Tull tocant "Bourée", una versió de la bourée de la primera suite per a llaüt de J.S. Bach.



martes, 9 de octubre de 2012

Flauta i cello


Avui us deixo amb un video de Julius Baker i David Sawyer tocant Assobio a Jato de Villa-lobos.



Espero que us agradi...

lunes, 8 de octubre de 2012

Una cosa diferent...


Us deixo amb un video... M'encantaria poder llegir comentaris vostres. A veure què us sembla... 

domingo, 7 de octubre de 2012

Avui

Espero que em disculpeu per no posar cap entrada avui... Estic traduint els articles per la versió en anglès que espero poder fer pública a finals d'aquest mes d'octubre.

Demà tot tornarà a la normalitat.

sábado, 6 de octubre de 2012

Flauta sola

Us deixo amb una gravació (per a mi, la millor) de la partita en la menor de J.S. Bach per a flauta sola, tocada per Wilbert Hazelzet.

Ja em direu què us sembla i, si voleu, comenteu amb el link d'altres versions de la partita que us agradin.


viernes, 5 de octubre de 2012

Tocar i cantar. El vibrador del mòbil.

Tocar i cantar alhora és un exercici boníssim! Amplies la ressonància i t'augmenta la precisió a la punta (el forat dels llavis, vaja...). Però hi ha molts estudiants que no ho saben fer... Fer-ho per primer cop no és fàcil i podria ser que ara és el primer cop que algú us en parla.


Com aconseguir cantar una nota greu i tocar a la vegada?

Proveu d'imitar un vibrador d'un telèfon mòbil amb el so d'una V... Una V, no pas una B... Una V com l'anglesa... (Si no sabeu com imitar-la, escriviu-me un comentari i us explicaré com fer-la). Si imiteu la vibració del telèfon així: vvvvvvv, vvvvvvvv, vvvvvvv, vvvvvvv, podreu comprovar que us surt una mica d'aire entre els llavis. Això és el que volem! I si ara proveu de fer que el so sigui el més greu possible, veureu que la gola s'obre. I el que encara és més interessant és que el forat dels llavis es fa més ample i, per tant, treiem més quantitat d'aire.


Si proveu de fer una mica de tècnica, exercicis en legato, amb aquest recurs, podreu observar com el so es relaxarà... Això, bàsicament, és perquè obrim gola i deixem de fer pressió innecessària amb els llavis.

Espero que us sigui útil.

jueves, 4 de octubre de 2012

Flauta i piano

Us deixo amb un video de la sonata en Sol major de Haydn tocada per Juliet Hurel... La sonata és una joia i la manera en què la toca és... Millor ho escolteu vosaltres mateixos...



La sonata està sencera, jo només us adjunto el link del primer temps...

miércoles, 3 de octubre de 2012

3.000

Mentre escric aquestes línies falten cinc visites per arribar a les 3.000. La comunitat que hi ha al voltant de Bufa va creixent mica en mica i espero que pugui fer-ho encara més. D'aquí poc temps començaré a afegir alguna altra secció amb algun video una mica més distès...

Moltes gràcies a tots per les visites!!

Us deixo amb un video de Michel Debost tocant la sonata de Poulenc.



martes, 2 de octubre de 2012

Col·locar el so.


Tots els flautistes hem de barallar-nos a col·locar el so. És molt comú tenir un so molt airós, com per sobre... Per evitar això hem d'enfocar l'aire cap abaix. Quant més aire entri al visell, més ric serà el nostre so. A més, no hem de crear cap pressió excessiva als llavis ni a la gola.

Us proposo el següent exercici: toqueu amb l'alè. Sí, sí... no penseu a bufar, penseu a treure l'alè. Us col·loqueu la flauta com si anéssiu a tocar, escolliu una nota del registre greu que us sigui còmode... i treieu l'alè. Si ho practiqueu una mica, veureu com millora la ressonància del vostre so.


Practiqueu-ho en piano... És bo col·locar el so en piano per poder desenvolupar-lo més tard. Si no, us trobareu amb dificultats per tenir un bon so en pianíssimos.


Us deixo amb el video d'avui:


lunes, 1 de octubre de 2012

Flauta i piano

Un dels meus flautistes preferits, sense cap mena de dubte, és Alain Marion. Una tècnica espectacular amb una musicalitat extraordinària... Escoltar-lo és un plaer.