martes, 31 de julio de 2012

Onzena classe

Primer de tot... m'agradaria demanar disculpes per l'error que he comès avui. No he gravat bé la classe!!! Resulta que tenia la tarjeta plena... i me'n he adonat quan ja havíem acabat. Així que un fort #etfelicitofill per a mi.

A banda d'això, com podreu comprovar, al petit video que he pogut muntar amb el poc material que tenia, hem estat treballant flautí. Continuarem treballant per a aconseguir alliberar el so, sobretot, en el registre sobreagut. La Sara continua amb la tendència lògica i normal... i és que li vol donar massa protagonisme a la feina del llavi. Però mica en mica anirem aconseguint-ho!!!


En quan al treball amb la flauta... la Sara ja té un so molt més gros que anteriorment. Hem passat una mica de tècnica i hem anat a treballar directament un passatge conflictiu de la fantasia de Fauré. Hem estat treballant tècnicament els passatges, a nivell de dits, però sobretot a nivell de so. Hem treballat amb harmònics per a que pogués tenir clara la direcció de l'aire en els salts ascendents... Crec que demà faré un post sobre aquest tema. Els harmònics ens ajuden moltíssim a entendre els viatges que han de fer l'aire per a poder lligar de debò.


Disculpeu pel video d'avui...


lunes, 30 de julio de 2012

So i direcció de l'aire


Durant els meus anys al superior, vaig treballar amb la Júlia Gállego el suport i continuïtat de l'aire i la homogeneïtat dels registres. Una de les bases de la tècnica era la direcció de l'aire: sempre cap avall.

Aquest tema era bastant xocant al principi. Estàvem acostumats a tocar la flauta canviant d'angle per a cada registre i, de sobte, se'ns diu que això s'ha d'evitar i que s'ha de suplir amb canvis de velocitat d'aire. El fet de no canviar d'angle en el que bufàvem ens donava un punt interessantíssim: tots els registres poden sonar amb un timbre molt semblant. Fins llavors, almenys jo, no havia tingut dificultats en els registres mitjà i agut però, en canvi, per a que sonés el greu havia d'apretar moltíssim. Si no apretava, sonava molt fluix, molt dèbil.

Al passar l'actor principal (el llavi) a un paper més secundari i donar-li molt més protagonisme a l'actor secundari (el suport), tot era molt més fàcil. El so era molt més flexible i els "esforços" per a passar d'una octava a una altra eren molt menors, com si cantéssim. L'obertura de la gola i la velocitat de l'aire son eines indispensables per a fer-ho.

Tot i així, si ens parem a pensar què passa realment amb l'angle de l'aire quan li donem més velocitat... veurem que ha de canviar per força. Si a una ampolla de plàstic, li fem un foradet al lateral, sortirà un rajolí amb un altre. Si li donem més velocitat a l'aigua (apretant l'ampolla amb els dits) veurem que l'angle també canvia. La part important de tot això, però, és que nosaltres no canviem l'angle, sinó que l'angle canvia degut al canvi de velocitat.


Despres, òbviament, hi ha gent que toca canviant l'angle de l'aire. No hi ha una única i vertadera manera de tocar la flauta. Al cap i a la fi, el que importa, és el que sona i no què es fa perquè soni així o aixà.


El so és la part fonamental del nostre ofici i l'hem de cuidar i ser molt gelosos d'ell. Importa el principi, el centre i el final... i hi ha qui descuida el principi i/o el final. Som molts els que hem tingut problemes per a tocar una nota greu, sense atac, sense que soni primer un whistle tone... Som molts els que hem tingut problemes per a fer diminuendos sense que ens soni un whistle tone just abans que el so desapareixés... I hem de treballar per a que això no passi, tant si canviem la direcció com si no.

domingo, 29 de julio de 2012

Gràcies

Moltíssimes gràcies a tothom!


El blog existeix des de fa dues setmanes i hi ha 639 visites en el moment en què escric aquesta nota d'agraïment. Tenint en compte que es va començar a publicitar el blog fa cosa d'una setmana... estic contentíssim, no tinc paraules. Moltíssimes gràcies pels comentaris tan positius que he rebut d'antics professors, de companys flautistes, d'amics músics i no músics... Moltíssimes gràcies per totes les preguntes i totes les idees que m'heu fet arribar ja sigui via e-mail, facebook o twitter. Estic molt content que el projecte us estigui agradant i donant idees.


La idea de Bufa és, per una banda, donar a conéixer el món de la pedagogia dels instruments (de la mà de la flauta travessera) i, per l'altra, crear un punt de trobada per a flautistes. Així doncs, us torno a donar les gràcies a tots els que heu decidit afegir-vos al projecte.

Bufa, a més de les visites locals, n'està revent de països com Estats Units, Rússia, Regne Unit, Holanda, Bèlgica, Alemanya, França, Àustria, Itàlia i Xile... Moltíssimes gràcies a tots vosaltres, un altre cop.

Per suposat, moltíssimes gràcies a la Sara. Està millorant una passada i això és, sens dubte, perquè ella respon com ha de respondre.

Continuarem fent la feina que portem fent.


Ara, per passar-ho bé, us deixo amb un video.
Espero que us agradi!



sábado, 28 de julio de 2012

Desena classe

La classe d'avui ha estat una mica diferent a la resta...

Hem començat, com sempre, fent tècnica. Però no hem fet tota la taula, hem fet el més bàsic de la tècnica perquè volia començar a treballar flautí. La Sara, el primer dia de classe, em va comentar que no sabia tocar flautí i que volia aprendre'n... I avui ha estat el primer dia!

El flautí, bàsicament, és una flauta petita... però ens l'hem de prendre com un instrument diferent. Necessita molt més suport i molta més precisió que la flauta... Diguessim que qualsevol petit error de so que poguessim fer amb la flauta, i que només el notaríem com un petit canvi de timbre, en el flautí pot ser un error garrafal que ens pot suposar un canvi d'octava, per exemple.

Quan la Sara s'ha posat a tocar el flautí per primer cop, ha comès el típic error que hem fet tots nosaltres (almenys... tothom que jo conec que algun cop ha tocat flauí)... Estava apretant d'embocadura, tancant coll... És el que, en principi, veiem més lògic. L'instrument sona molt agut i, per tant, pensem que hem de tancar de tot arreu... Al contrari! Com podreu veure en el video, hi ha un moment que (és bastant còmic, per cert) agafo la Sara del coll per a que l'obrís... fixeu-vos com canvia el so, allà!

Continuarem treballant flautí i ho anirem compaginant amb la flauta. El principal objectiu que ens hem de marcar ara és descobrir "on" és cada nota del flautí...


Us deixo el video de la classe:



viernes, 27 de julio de 2012

Informar en excés


Sempre he pensat que no és bo donar un excès d'informació a l'alumne. M'explicaré:

Quan t'arriba un alumne que té problemes, hi ha una tendència generalitzada d'intentar corregir TOTS els punts conflictius alhora. "Tenses massa l'embocadura, l'angle amb què bufes no és el correcte, falta suport, la posició de les mans no és bona, tens tensió a les espatllets" i comentaris per l'estil. Òbviament, la intenció del professor és bona, només pretén que l'alumne millori en tots els punts que assenyala... però s'ha de tenir en compte que l'alumne es pot saturar amb tota aquesta informació.

En el cas de la Sara, que és el cas que tots coneixeu (i en cas contrari, només heu de mirar-vos els videos), jo només li he parlat de l'aire i el suport. No li he parlat ni de la postura, ni de la tensió dels llavis, ni de la posició de les mans, ni de res més; només de l'aire. I, curiosament, treballant el suport, està millorant tota la resta de punts. Aquestes millores, almenys això crec jo, són el resultat d'utilitzar la musculatura correcta per a bufar... Com abans no hi havia tant suport, havia de suplir-ho d'alguna manera...

Quan estigui solucionat el tema del so (del suport, vaja) podrem començar a fixar-nos en la resta de problemes posturals que hi pugui haver... tot i que ja ha millorat en la tensió de l'embocadura, tensió de les espatllets, tensió del coll, verticalitat... I és que es molt important anar pas a pas i entendre que la millora a l'estudi és a llarg termini... No podem pretendre millorar una bestiesa en quinze dies (tot i que, de fet, la Sara ho està fent...).


Demà, següent classe!

jueves, 26 de julio de 2012

Novena classe

Mica en mica deixem de fer tanta tècnica a classe i comencem a centrar més l'atenció en el Fauré.

Avui m'he enrecordat d'un exercici de so que, de fet, no recordo si algú me'l va explicar o se'm va acudir a mi... El fet és que si ens posem el drap de netejar la flauta a dins l'instrument (de manera que no soni res) podem fer un exercici per alliberar el so. El que hem de fer és mirar que soni un so blanc (com el que fa la tele quan està desintonitzada) amb el màxim de greus possibles i bufar a la velocitat adient per al registre que volem treballar. D'aquesta manera, deixem sortir molt més aire i, per tant, alliberem el so. L'hem treballat amb la Sara... podeu veure-ho al principi del video. La millora és bastant clara...


Una cosa que m'ha cridat l'atenció mentre fèiem la tècnica aquest matí ha estat el triple picat de la Sara. Ella diu que no l'havia treballat mai (jo imagino que simplement el que passa és que l'havia treballat poc), però en cosa de deu dies el seu triple picat ha millorat moltíssim! I no em refereixo només a la velocitat de l'articulació, sinó a la qualitat del so en el picat (també en surt un fragment al video).


En quan al Fauré, l'anirem treballant a les classes. No és una obra fàcil. El tempo de la segona part és bastant alt i, a més, té aquell tros que és més embolicat... (també surt al video com el treballem).

Encara em costa de creure el canvi tan fort que ha fet en qüestió de deu dies...
Felicitats, Sara!!!

Dissabte, següent classe!





miércoles, 25 de julio de 2012

Efectes de so

L'àmplia gama de timbres i efectes que té la flauta no s'ensenya, normalment, a nens que comencen a tocar la flauta. Això és curiós. M'explico:

Per començar, qualsevol nen petit que comença a tocar la flauta amb uns sis anys té moltes dificultats per bufar d'una manera contínua i amb suport, per no parlar de treure un so gros i amb una qualitat tímbrica controlada... Hem de tenir en compte que un nen que comença, bàsicament, ha d'aprendre a bufar. I es pot ensenyar a bufar sense haver de buscar un so estàndard a la flauta... podem buscar de fer efectes. Sons amb aire! Sons amb poc timbre, sons amb més timbre... Hi ha tota una paleta de colors que els nens poden treballar i, de pas, aconseguir una bona base per a, més endavant, poder treure un so convencional amb un bon suport de diafragma.

D'això en parlàvem amb l'Agustín Fernández (un flautista que, com jo, havia estudiat amb la Júlia Gállego a Barcelona) mentre ell em parlava del seu treball de final de carrera que tractava sobre aquest tema. Per què no utilitzar els exercicis tècnics que eren beneficiosos per a nosaltres amb els petits flautistes que comencen? Exercicis de frulatto, sons eòlics, tocar i cantar alhora... N'hi ha una àmplia gama i normalment els aprenem quan ja estem una mica més crescudets... Per què no començar a ensenyar-ho des del principi? Sabem que els exercicis de frulatto ens donen velocitat d'aire... a més, si el frulatto el fem des de la gola, la relaxem... cantar i tocar alhora ens dóna resultats semblants...

Estaria molt bé poder convinar, des de petits, els exercicis de so convencionals amb exercicis amb tècniques exteses. A més, l'alumnat no veuria la música contemporània com una cosa de marcians, sinó que ho faria com el que és: música.



martes, 24 de julio de 2012

Vuitena classe

I aquí tornem a ser!

Avui hem tornat a fer classe... i la Sara continuava igual de bé!!! Ahir va fer la tècnica tot soleta i... ho va fer molt bé, perquè continua amb el so al lloc. Fantàstic!!!

Hem fet la tècnica (com sempre... importantíssim!) i hem continuat amb el Fauré... Continua perdent qualitat de so amb el Fauré i la meva feina continua sent ensenyar-li els paral·lelismes entre la tècnica i els passatges... Aquest punt és molt i molt important perquè hi ha un dia en què tot alumne deixa de tenir professor i ha de tenir les eines adequades per treballar qualsevol passatge de qualsevol obra... Si acostumem a l'alumne a haver de preguntar al seu professor com treballar cada un dels passatges problemàtics amb què es troba... no li estem fent cap favor.


Tot i tenir el so col·locat, falta treballar bastant tot el tema de les articulacions. Hem de recordar que la flauta sona amb aire i no pas amb els cops de la llengua... darrera de tota articulació ha d'haver-hi aire, si no n'hi ha no sonarà... És lògic, oi?


Us deixo el video de la classe d'avui...




lunes, 23 de julio de 2012

Resum de la primera setmana

I avui dilluns, descansem...

He estat repassant els videos de la primera setmana... Trobo que és molt interessant veure la velocitat en què la tècnica pot fer el seu efecte. Tot és una qüestió d'ordre i disciplina... Si ets constant i ho fas bé... Només cal veure el progrés de la Sara per comprobar-ho! No hi ha cap altre secret.

A partir d'ara anirem espaiant les classes... l'última va ser ahir i la següent serà demà. Estic bastant tranquil... La Sara ha entès molt bé el tema de la continuïtat de l'aire i si avui ha decidit descansar i no tocar gens la flauta, no crec que hi hagi molt de problema... Al acabar la tècnica, demà, tornarà a estar a tope... segur!


Els plans per demà són, si fa no fa, els mateixos que els dels últims dies. Començarem amb tècnica i continuarem amb Fauré. Va ser interessant de veure com es pot solucionar un passatge (com es veu al video de la setena classe)... en qüestió de vint minuts teníem un passatge solucionat. I tornem al de abans: no hi ha cap altre secret que fer les coses bé. El passatge el matxaquem durant 20 minuts, sense parar... diferents fòrmules, començant des de diferents punts... i quan s'ha fet la feina a un tempo LENT és quan podem accelerar-ho i ens surt. El tema d'estudiar LENT és una batalla molt comuna entre professors i alumnes... Jo també l'havia tinguda, aquesta batalla. Però no és fins que un s'adona que és útil quan comencem a fer-ho de debò.

Així que paciència... els alumnes acaben entenent-ho tot... però cadascú necessita el seu temps....

He parlat molt dels progressos de la Sara a nivell de so durant la setmana anterior... però trobo que val la pena remarcar que els dits s'estan posant molt a to. Ens estem ventilant l' "ej.1" de Taffanel amb menys dificultats cada dia... Encara tenim problemes per arribar al re de dalt de tot però, a base de anar-ho treballant cada dia, la Sara s'està acostumant als digitats de dalt de tot.


Demà ens hi tornem a posar!






domingo, 22 de julio de 2012

Setena classe

I continuem amb la canya habitual!!

Tot i ser diumenge... aquí no descansem!!!


La Sara ja s'està començant a habituar a la tècnica... ja és com si es cruspís els excercicis. En comparació als primers dies, que acabava quasi amb la llengua enfora... ara es com si quan acabés encara en volgués més!!! Quina canya!!!

Avui ens hem mirat uns passatges de la fantasia de Fauré amb més detall... a nivell tècnic. Hem de sentir que toquem els trossos difícils com si estiguéssim tocant el "sol solet" i per aconseguir-ho cal matxacar-los fins l'avorriment... Al video podreu veure com treballem un passatge i, al final, el toca a tempo!!!


És ben curiós això de la tècnica... Si s'estudia bé, té un efecte brutal i a curt termini... Això em recorda una mica a la meva experiència a la piscina... El primer dia que hi vas en fas ben poques, però mica en mica, sense adonar-te'n, ja pots estar nedant un quilòmetre com qui surt a caminar per comprar el pa.

Aquí teniu el video...









sábado, 21 de julio de 2012

Sisena classe

La Sara continua aguantant les classes com una campiona! Ha de tenir mooooolta paciència perquè porta sis dies aguantant la taula de tècnica amb mi al costat matxacant-la... Ben pensat, però, tampoc he de matxacar-la tant, fa molt de cas a les indicacions que li dono...

Avui, després de la tanda de tècnica, hem estat treballant el Fauré a nivell tècnic. Com ja havia dit en algun post anterior, el problema ara és aplicar tot el que ha après a nivell tècnic, i que ho fa molt bé a la taula, quan vol tocar una peça. Això és ben natural, quan volem tocar una peça no volem estar pensant en tècnica... el que volem és deixar-nos anar i fer música. Ara per ara, però, ha de vigilar molt tot el que fa... perquè és molt fàcil que li surtin vells vicis.

Els problemes que té, bàsicament, són els que pot tenir qualsevol persona que fa sonar la flauta amb poc suport... Quan toquem la flauta amb poc suport, els aguts els hem de treure suplint el suport amb algun tipus de tensió que ens fa estrényer la columna d'aire per, d'aquesta manera, poder augmentar la velocitat de l'aire... Normalment, la zona afectada és la gola i/o la boca. O bé tanquem la gola, o bé tanquem la boca (fent una vocal més tancada tipus "i").




Cinquena classe

I ja tenim videos!

La classe d'avui ha anat molt bé... podeu veure'n un resum al video que hi ha aquí a sota! Continuem treballant suport... La Sara ja comença a bufar amb continuitat. Avui hem estat treballant el tema de l'apertura de gola... Hem de vigilar, quan tenim canvis de registres, de no conservar una posició d'aguts quan anem cap al greu... Això ens portarà problemes. La memòria muscular ens ha de servir de guia per a poder canviar de registres sense haver de patir en excès...

Pel que fa a la millora de la Sara, continuem en molt bon camí. El so està cada dia més ben col·locat i fins i tot els dits estan sent més regulars encara... El que més li noto és un canvi d'actitud en la manera de tocar. Sembla ser que ella s'adona que cada cop ho fa millor i està guanyant molta seguretat amb la flauta. Fins i tot es pot apreciar a nivell corporal (toca molt més dreta del que feia abans)... Això segurament és degut al suport de la zona abdominal. Al estar més actiu, conservem una millor postura.


Aquí teniu el video!

Si voleu, compareu-lo amb el del primer dia... ja veureu quina diferència!!!

Videos classes 1-4

Aquests són els videos de les quatre primeres classes!



Dilluns:

Dimarts:



Dimecres:

Dijous:


jueves, 19 de julio de 2012

Quarta classe

I cada cop millor!!!

Avui hem ampliat la taula de tècnica... ja té el suport molt més activat (encara li falta... però déu n'hi do!). La Sara ha igualat moltíssim els registres i ara només li faltaria poder aplicar a les obres tot el que fa bé a la taula de tècnica. És normal que tingui aquest conflicte ara mateix... quan ens posem a fer tècnica estem amb el xip de fer-ho tot correcte i a la que toquem obres volem sentir-nos més lliures i poder frassejar i... fer música, vaja. Però val la pena conservar la qualitat que tenim mentre fem la taula de tècnica.


La Sara començarà a mirar-se la fantasia de Fauré.. ens la començarem a mirar leeeentament... com si fos tècnica. Li he estat ensenyant els paral·lelismes que hi ha entre la taula de tècnica i els passatges conflictius de l'obra... és per això que fem la tècnica, per tenir clars els recursos a l'hora de fer música. Si solucionem els problemes tècnics a la taula de tècnica, podem enfrontar-nos a una obra amb una altra perspectiva. No veiem passatges impossibles, sinó variacions sobre els exercicis que fem cada dia. Quan tinguem els problemes tècnics solucionats és quan podrem disfrutar de fer música sense haver de patir pel típic "ai ai ai... que ve aquell passatge..." o "ai ai ai... que no em sortirà..." etc.


Avui li he ensenyat un video de la seva primera classe (fa quatre dies) i sembla que ha vist clarament el progrés.


Jo n'estic contentíssim i espero poder continuar veient aquest progrés tan bèstia!


miércoles, 18 de julio de 2012

Tercera classe

Continuem amb tècnica!!!

Es nota moltíssim que la Sara porta tres dies seguits fent la taula de tècnica... cada cop li costa menys de col·locar el so. Els greus sonen moltíssim millor i això li donarà ales a l'hora de tocar peces. Hem de pensar que la tècnica ens dóna les eines necessàries per a poder fer el que volguem a l'hora de tocar. Si no estudiem, i miren d'entendre, què hem de fer per a tenir una homogeneïtat de registres, sempre ens sonaran els aguts molt més forts que els greus i, llavors, acabarem forçant el so en el registre greu... i serà un desastre... Això sí, la tècnica s'ha d'estudiar bé... perquè si l'estudiem malament, estarem aprenent a fer-ho malament (i, creieu-me, acabes aprenent a fer-ho malament...). És per això que crec que val la pena de fer-li classe cada dia durant aquesta setmana. A partir de la setmana que ve ja les anirem espaiant.


Continuem fent exclusivament tècnica i, al acabar la classe, ella toca algun tros d'alguna obra. No treballem l'obra, només li dono les quatre indicacions tècniques per tal de no perdre qualitat de so en els passatges problemàtics. A partir de la setmana que ve ens posem a treballar obres a fondo... però sense oblidar la tècnica!


Pel que li he pogut sentir, té molta sensibilitat a l'hora de tocar. Tot i els problemes tècnics que pugui tenir, sempre hi ha algun detallet de sensibilitat musical... Ja veureu el fragment on toca Syrinx al video de la segona classe (els publicaré el cap de setmana)...


Estic contentíssim de poder seguir de tan a prop, dia a dia, el progrés de la Sara.

Ara... una mica d'humor, que sempre va bé!!!


Demà, més!!!!

martes, 17 de julio de 2012

Segona classe

Això va molt bé!!!

La Sara està responent fantàsticament a tot el que li dic... és com una esponja, ho absorveix tot!

Avui hem continuat fent feina per obrir gola i activar suport... i el resultat ha estat molt positiu! Millor que el d'ahir!!! Ha acabat amb un so molt més gros del que em podria haver imaginat. La veritat és que està treballant com una bèstia!

Al final de la classe li he comentat que segurament ella tenia la sensació que acabava amb un so més brut... però que no es preocupés i confiés en el que li deia...

Avui he estat editant el video de la classe d'ahir i és molt impactant veure la millora que es pot arribar a fer en un matí. A partir del cap de setmana començaré a mirar de posar videos de les classes al blog... espero que us agradin! A mi m'està sorprenent molt el progrés que està fent en tan poc temps...

Avui hem hagut de batallar un altre cop amb el "fer-ho bé abans de fer-ho ràpid"... És bo fer la tècnica fins al re de dalt de tot (el de l'àtic) i, si no ens sabem els digitats... doncs paciència i a practicar-los lents. I no passa res!!! És molt important que quan practiquem digitats que són difícils o incòmodes ho fem sense fer cap tensió innecessària enlloc. Si tensem, serà impossible augmentar la velocitat i, encara pitjor, correm més riscos de lesionar-nos.

Així que, per tocar ràpid cal estudiar lent!!! 


lunes, 16 de julio de 2012

Primera classe

Contentíssim!!!

La Sara toca molt bé! Té un so molt maco i uns dits que funcionen molt bé.

Hem estat fent treball tècnic, bàsicament. Té un so molt maco, però ha de fer-lo més gros... després de matxacar-la durant una hora i mitja amb exercicis tècnics s'ha notat el canvi. Bàsicament, hem estat treballant per obrir gola i activar el suport... Això és el que anirem treballant aquesta setmana.

Taffanel & Gaubert a tort i a dret! Però... recordeu que el més important no és fer-ho ràpid, sinó fer-ho bé. El més important, per a mi, és mantenir una qualitat de so en tot el que fem... no ens podem permetre el luxe de abaixar el llistó de la qualitat de so perquè el passatge que estiguem tocant sigui molt ràpid o molt difícil. És per això que haurem de trobar una qualitat òptima en tot el que fem i, si per aconseguir-ho, hem d'abaixar la velocitat... doncs abaixem-la.

Ja sabem tots que la flauta és un instrument que, pel repertori que té, demana molta agilitat de dits... però no hem d'oblidar que la música és so. I per molt ràpid que toquem, si el so no hi és... allò no es pot escoltar.



domingo, 15 de julio de 2012

Demà!!!

Demà comencem les classes!

La Sara porta Syrinx, la sonata de Hindemith, el concert en re major de Mozart i la sonata en si menor de Bach.

Demà escriuré una miqueta més i us explicaré què tal ha anat la classe!!!


Primer post!!!

D'aquí ben poc comença l'intensiu de classes de flauta que li faré a una noia del meu poble... Durant juliol i agost farem unes 20 classes i hi treballarem tècnica i so, principalment.

Les classes es gravaran en video i, al acabar el seguiment, editaré un video on es pugui veure el progrés.

Aniré escrivint després de les classes i explicaré els problemes amb què ens trobem i com mirem de solucionar-los.

Comencen aquest dilluns!!! En tinc moltíssimes ganes!!!