Bon any nou!

Bufa us desitja un molt bon any nou ple d'alegries, sorpreses, il·lusions i emocions. Serà un any amb novetats a Bufa que, de ben segur, us agradaran.

Fins l'any que ve!!!

6.000

Avui ja passem de les 6.000 visites.

Imagino que els que vau entrar ahir i vau veure el post sobre les entrevistes a Pahud, Dufour, etc, vau adonar-vos que ahir era el dia dels Innocents... Així que, sentint-ho molt, no hi haurà entrevistes a aquests flautistes (almenys, de moment...).

Properes entrevistes

Us anuncio les properes entrevistes que es publicaran a Bufa:

Emmanuel Pahud (febrer), Mathieu Dufour (abril), Denis Bouriakov (juliol) i Jaime Martín (agost).


Fins ben aviat!!!

Bon nadal!!!!!!

Sophie Cherrier, Michel Moragues i Julien Beaudiment

Novetats

Encara no puc dir res del tot... però hi haurà novetats aquest 2013...

Setmana Santa cau a finals de març...

Martinu Sonata

Us deixo amb una gravació del primer temps de la sonata per a flauta i piano de Martinu, el flautista és Mathieu Dufour.

No cal escalfar-se el cap

És molt comú que molta gent pensi molt en la manera com toca la flauta. Ens fem preguntes del tipus: "i si provo de bufar d'aquesta manera? Potser així soluciono el problema que tinc amb l'articulació en la primera octava..."

Està molt bé pensar, però no ens hi hem de capficar. Tocar un instrument no requereix més que pràctica. Una pràctica ben guiada, sí, per això necessitem professors que ens convencin amb els seus consells i que veiem que ens funcionen, però la resta és pràctica.

No intentem solucionar problemes lluny de l'instrument ni tampoc ens enduem els problemes flautístics amb nosaltres. La vida són moltes més coses que la flauta i aquesta, al cap i a la fi, no és més que un tub metàl·lic amb uns quants forats i claus.

Entrevista a Júlia Gállego a Youtube

Hola a tothom,

des d'avui mateix, podreu trobar l'entrevista a la Júlia Gállego directament al Youtube, sense necessitat de passar per Bufa.

L'entrevista està etiquetada amb "Júlia Gállego", "entrevista", "flauta", "bufa flauta"... Amb qualsevol combinación de les etiquetes anteriors podreu trobar els videos.

Flauta sola

Hola!

Us deixo amb una gravació de la Sequenza de Berio per a flauta sola. La flautista és Sophie Cherrier.

Bufa 5 mesos. GRÀCIES!

Mozart re major

Us deixo amb un video de la Júlia Gállego tocant el concert en re major de Mozart.

Una delícia...

Potser busques...

A l'apartat "Potser busques...", al menúnde l'esquerra, podreu trobar els tres videos que formen l'entrevista a Júlia Gállego. D'aquesta manera la trobareu més fàcilment quan hi hagi més actualitzacions i hagin desaparegut els videos de la pàgina principal.

5.000

Moltíssimes gràcies a tots vosaltres per aquestes més de cinc mil visites que Bufa ha rebut en els últims mesos. Pensava de fer alguna cosa especial per celebrar aquesta xifra tan rodona... però què millor que una entrevista a una grandíssima flautista?

Espero que els propers articles i videos us interessin tant, o més, que els que hi ha hagut fins ara.

Entrevista a Júlia Gállego (tercera part)

Hola a tothom,

Us deixo amb la tercera part de l'entrevista a Júlia Gállego.

Entrevista a Júlia Gállego (segona part)

Hola a tothom!

Us deixo amb la segona part de l'entrevista a la Júlia Gállego.

Entrevista Júlia Gállego (Teaser 3)

Us deixo amb el tercer teaser de l'entrevista a Júlia Gállego.

Entrevista a Júlia Gállego

Us deixo el video de la primera part de l'entrevista.

Teaser 2 Entrevista Júlia Gállego

Bon dia a tothom!

Us deixo el segon mini-video sobre l'entrevista a la Júlia...

Teaser Entrevista Júlia Gállego

Hola a tothom!

Us deixo un teaser del que serà el video de la entrevista a Júlia Gállego.

El video editat estarà llest aquesta setmana entrant...

Relaxar embocadura

Molt sovint els problemes amb el registre greu són deguts a una tensió innecessària a l'embocadura. Ara no entrarem amb quina forma han de tenir els llavis... Crec que cadascú ha de trobar la seva manera, però sí que és cert que si alguna cosa no funciona, alguna cosa haurem de fer al respecte...

L'exercici que proposo és inflar una galta mentre toquem una nota del registre greu (un si, per exemple). Mentre fem sonar aquesta nota amb una galta inflada, haurem de canviar de galta (deixant d'inflar aquella galta i inflant l'altra). Haurem de repetir aquest exercici a totes les notes baixant cromàticament des del si fins el do (en el cas de tenir pota de si, doncs fins el si). Un cop acabat l'exercici, hauríem de tornar a repetir-lo però, aquest cop, sense inflar les galtes.


És normal que mentre fem l'exercici la flauta ens soni fatal. Hem de tenir en compte que estem desfent una tensió que creàvem per tal de fer sonar l'instrument... Però el més important és acabar l'exercici per després poder veure el resultat.

Proveu-ho amb els vostres alumnes i després digueu-me què us sembla!

Entrevista Júlia Gállego

Hola a tothom!

Ara mateix torno d'entrevista a la magnífica flautista Júlia Gállego. Des d'aquí m'agradaria agrair-li, de nou, que es prestés a gravar aquest video que estarà editat d'aquí pocs dies.

Hem parlat dels seus inicis, de la seva formació a París, de la seva experiència orquestral i cambrística, de las persones que l'han influït en la seva carrera, de com viu la pedagogia... Una entrevista que us ajudarà a conéixer millor aquesta flautista extraordinària.

Fins aviat!

Flauta i orquestra

Avui us deixo amb un video de Rampal tocant Mozart...

4.500

Moltíssimes gràcies a tots vosaltres per fer que Bufa hagi aconseguit més de 4.500 visites. Si tot va bé, la setmana que ve podré gravar la nova entrevista... Celebrarem les 5.000 visites d'aquí ben poc amb un video interessantíssim d'una de les flautistes espanyoles més importants.

Us deixo un petit video que espero que us agradi!!!

Santa Cecília

Feliç dia de Santa Cecília a tothom!

Amb P de pressió

Un exercici que va molt bé per als alumnes que es buiden mentre toquen, que no tenen cap tipus de resistència al llavi, és fer-los bufar sense flauta de la manera següent:

- que agafin aire durant tres segons, que l'aguantin durant tres segons i que el bufin durant tres. Després que el bufin durant 6,8, 10 i fins a 15 segons.

D'aquesta manera li estem ensenyant, de manera molt intuïtiva, a modificar el forat del llavi. Quant més petit sigui, més temps podran bufar.

Per bufar d'aquesta manera en la flauta, els costarà una miqueta ja que estan acostumats a fer-la sonar a la seva manera. És per això que jo recomanaria fer-los bufar atacant amb la lletra P i que, mentre bufen, mantinguin aquest tipus de pressió al llavi. Si ho fan bé, el forat serà molt més petit de com ho tenien anteriorment i inclús podran notar com la columna d'aire passa entre els seus llavis.

més de 4.400

Moltísimes gràcies a tots els que visiteu Bufa! Avui es cumpleixen quatre mesos del primer post d'aquest bloc i s'han superat ja les 4.400 visites... No m'esperava una resposta així quan vaig començar aquest petit projecte de pedagogia. Veig que Bufa s'està convertint en una cosa útil i que cada cop sou més els que ho visiteu. Aquest mes heu visitat Bufa des d'Espanya, Regne Unit, Estats Units, Països Baixos, Israel, França, Rússia, Alemanya, Bèlgica, Suïssa, Portugal, Equador, Mèxic, Xina...

Moltíssimes gràcies a tothom.

Aire calent

L'obertura de la gola és molt important per tal de poder treure un bon so a la flauta. La gola i la boca formen la nostra caixa de ressonància i quan més petita sigui més apretat sonarà el so. Ja havia fet algun post parlant del baf i algun altre parlant de com obrir la gola, però no està de més fer-ne un altre per insistir-hi una mica més.

Si bufem davant d'un mirall amb una velocitat molt alta de l'aire, veurem com no formem cap tipus de baf sobre el vidre; en canvi, si ho fem amb una velocitat lenta, es crearà baf. Això de les velocitats va molt lligat a si l'aire surt fred o calent. Només formarem baf al mirall si hi bufem aire calent. Com si fos l'alè.

De la mateixa manera, si fem sonar la flauta amb aire calent, veurem com es crea un baf al visell (més ample en el registre greu, més prim en el registre agut). Curiosament, quan es crea aquest baf guanyem en ressonància... És bo que l'alumne practiqui davant del mirall exercicis de so fixant-se en el baf que es crea en el visell. D'aquesta manera, obrirà gola d'una manera molt natural i intuïtiva. Això de fer-ho d'una manera intuïtiva és molt important, sobretot, per nens més petits... Hem d'entendre que en el món dels nens tot ha de ser molt fàcil... No se'ls ha de carregar amb explicacions científiques sobre què passa a dins la gola mentre toquem, perquè se'n faran un embolic!


Proveu-ho amb alumnes vostres (o fins i tot amb vosaltres mateixos) i digueu-me què us sembla l'exercici!


Fins ben aviat...

Bufa!

Us deixo amb un petit video... :) 

Moltes gràcies a l'Eva Gil, la Marta Medico, la Natasa Perazic, l'Anna Sánchez i l'Enric Ribalta per fer-lo possible.

Quina flauta li compro al meu fill?

Molts són els pares d'alumnes que no tenen clar quin instrument comprar-li al seu fill per començar a tocar... Van a una botiga i es troben una àmplia varietat de flautes que, a simple vista, són iguals. Hem de tenir molt clar que hi ha instruments bons i instruments dolents i, en molts casos, el preu hi té molt a veure.

En una botiga d'instruments podem trobar-nos amb flautes que van dels 150€ als 500-600€. Normalment es recomana, per a alumnes que comencen, flautes de la marca Yamaha i Jupiter. Aquests instruments es poden trobar (almenys aquí, a Barcelona) per poc menys de 500€. A la franja dels 150€ no ens trobem amb instruments barats, ens trobem amb instruments de baixa qualitat. No cal parlar de marques ja que moltes d'aquestes flautes són de "marca blanca", instruments de baixa qualitat fabricats sense marca i venuts a distribuidors que els posen el nom que volen. Aquests instruments ens portaran molts problemes ja que s'hauran de reparar constantment i això, al cap i a la fi, no fa més que encarir la flauta. 

El preu pot espantar molta gent... 500€ són molts diners, i més avui en dia. Però hem de tenir molt clar que aquest instruments duren. Jo mateix tinc alumnes amateur que porten instruments d'uns 15-20 anys de les marques recomenades i ¡continuen en correcte estat!

A part del tema purament tècnic, hem de tenir en compte també la qualitat del so que li podem treure a l'instrument. A aquests instruments de baixa qualitat és molt difícil de treure'ls un bon so en tots els registres. Els greus no sonen! I això té un efecte claríssim en l'estat d'ànim de l'alumne. Si al professor li costa fer sonar la flauta... ¿com la farà sonar un alumne?

Entenc que gastar-se 500€ en una flauta per a un alumne que no sap si "li agradarà" és una aposta molt forta. Però sempre queda l'opció de llogar un instrument bo. Llogar una flauta, si és que no estem segurs de si li agradarà o no, sempre sortirà més barat que comprar-ne una de baixa qualitat i haver de reparar-la constantment i, a més, és molt millor per a l'aprenentatge. 

Resumint, una flauta de mala qualitat no portarà més que problemes a l'alumne que la toqui. 

Concerto Pastoral

Us deixo amb un video que impressiona força... Loïc Schneider. Si no el coneixieu... crec que us sorprendrà!

Articulació. Des de zero?

El tema de l'articulació dóna molt que parlar... En general, tinc la sensació que els alumnes triguen algun any a fer el cop de llengua per acompanyar el so... Per què? Per què no ho ensenyem des del principi?

Una alumna meva de sis anys ha començat aquest curs. Des de zero. Va venir sense poder fer sonar la flauta. Això va ser al setembre... i ja estem treballant articulació. No entenc per què no ensenyem a articular des del principi... Normalment s'espera a què l'alumne ja tingui el so col·locat per afegir-hi la famosa "t". Però, per què? Quan es comença a practicar la "t", el so de l'alumne s'embruta molt i ho nota i, per tant, decideix deixar d'articular perquè veu que només fa que portar-li problemes.
Ja sé que és molt més satisfactori que l'alumne tregui algun tipus de so a la flauta en les primeres classes. Però és que no es tracta d'això... Les primeres classes, potser, són les més importants. En aquestes, l'alumne aprèn què ha de fer per tal que l'instrument soni. S'ha de tenir paciència... ja ho sé. Però tots la tenim.

Aprofitem les primeres classes i donem-los una bona base! Us animo a tots a provar-ho!

Carmen, Bizet

Feliç diumenge...

Bufar. Aguantar en Pepito a la paret.

Un dels problemes amb què ens podem trobar amb els nostres alumnes és que no bufin. Bé, que no bufin... que no bufin prou. És absolutament normal que comencin a agafar hàbits ben extranys per fer sonar l'instrument... Cada cas és un món, però un problema ben comú és que fa una pressió brutal amb els llavis i quasi no treuren aire. Fan sonar la flauta, però amb un so molt petit.

Una manera de mirar de millorar aquest punt és agafar un paperet, posar-lo en contacte amb la paret i aguantar-lo bufant-hi a sobre. Podeu dibuixar-hi alguna cosa al paper... Jo hi faig un nen amb el cabell arrisat que li diem Pepito. Un cop hagin aconseguit aguantar-lo amb la bufera, doneu la flauta al vostre alumne i, mentre vosaltres aguanteu en Pepito a la paret, digueu-los que fagin una nota llarga i que pensin que estan bufant al Pepito... que s'oblidin de la flauta.


El resultat és bastant impressionant, si es fa bé, clar... En el cas que l'alumne, al posar-se la flauta, torni a bufar com abans (amb pressió de llavi, amb poca quantitat), hauríem de tornar a fer el pas anterior: bufar en Pepito. No serveix de gran cosa que li fem un discurs sobre com ha de bufar... És molt millor que li busquem exercicis en què ell bufi de la manera que nosaltres ens interessa per tal que ho pugui adaptar a la tècnica de la flauta.


Espero haver-ho sabut explicar! Qualsevol dubte... comenteu!

Aniversari

Ahir va ser el meu aniversari... per això no vaig escriure res... Suposo que entendreu que volia passar un dia tranquil :D

Us deixo un video que el podeu enviar a tots els flautistes que conegueu el dia del seu aniversari. Segur que els hi encanta! 100% demostrat! I, si no, us torno els diners.

Registres- a càmera lenta...

La flauta és un instrument que solament té un registre... els altres dos s'aconsegueixen amb harmònics. La velocitat de l'aire, la manera en què bufem, és elemental per conseguir el canvi de registres. No hem de pensar mai a bufar més fort o amb més quantitat per aconseguir notes del registre agut o mig... És molt més simple que això. Només hem de bufar més ràpid o més lent. O, si ho preferiu, a prop i lluny. 

Si voleu fer l'experiment...

Poseu-vos el palmell de la mà just a davant de la boca i llenceu-hi l'alè. Fixeu-vos en la posició dels llavis: teniu la boca oberta, oi? I ¿com surt l'aire? Lent, oi?

Ara, allunyeu-vos la mà el màxim que pogueu i llenceu-hi l'alè. Què passa? L'aire no hi arriba. Bé... Ara el que intentareu (si voleu, és clar...) és, mantenint la mà allunyada, bufar i que l'aire us toqui el palmell. Com teniu els llavis? Així com si estiguéssiu fent un petó, no? Ok...

Quan bufem a prop, el forat que es forma entre els llavis queda més obert i quan bufem lluny passa el contrari. Aquest foradet és el que ens defineix les velocitats de l'aire... 

Potser aquest articule no us soluciona molts problemes en el registres agut, però potser us doni eines per treballar el registre greu. Intenteu tocar el registre greu bufant a càmara lenta... Com si l'aire tardés moltíssim a arribar al visell... Si us sonen els greus amb molt aire al voltant del so, potser heu de baixar la velocitat de l'aire... Bufeu a cààààààààààààààààmeeeeeeeeeraaaaaaaaa leeeeeeeeeeeentaaaaaaaaaaa.

Espero que us ajudi!!!

Flauta irlandesa

Bufa ha superat les 3.500 visites! Moltíssimes gràcies a tothom!

Us deixo amb un video de Seamus Tansey tocant la seva flauta irlandesa. Espero que us agradi...

Obertura d'embocadura

Aquí hi ha un gran i apassionant debat. Quant hem d'obrir? Hem de tapar la meitat del forat? Tres quarts? Dos terços oberts?

Això porta grans problemes a molts estudiants perquè s'hi fixen massa. En comptes de fixar-nos en quant estem obrint, ens hem de fixar en com sonem. Si tenim un so petit i ofegat, segurament haurem d'obrir un pèl més d'embocadura i bufar més quantitat d'aire (que no més velocitat...). I, si tenim un so amb poc focus i molt airós, segurament haurem de tancar una miqueta i bufar menys... Tot això són idees que no tenen per què ser una veritat absoluta. S'ha de veure cas per cas... Però el que està clar és que no ens hem de decidir si una cosa la fem bé o malament abans de fixar-nos com sona.

Si la flauta sona bé fent-la sonar amb el nas, doncs endavant. Toqueu amb el nas... No hi ha cap norma escrita sobre com s'ha de fer sonar l'instrument... El que sí que hi ha una idea generalitzada sobre com ha de sonar.

Pel que explica en James Galway a les seves masterclass d'embocadura, ell tapa la meitat del forat... I no és que tingui un so petit...

Entrevista

Crec que molts de vosaltres ja ho havieu endevinat... La propera entrevista de Bufa serà a Júlia Gállego.

Ahir ens vam trobar per grabar-la, però... vam tenir problemes tècnics i no va poder ser. Moltíssimes gràcies a la Júlia per oferir-se per tornar a grabar-la d'aquí unes setmanes.


Així que... estigueu atents a les noves actualitzacions per no perdre-us l'entrevista a la Júlia!!! Us recordo que les millors maneres d'estar atents a les actualitzacions són via twitter i facebook .

Pista

Us deixo amb una nova pista per descobrir el personatge misteriós de l'entrevista... Fins el moment sabem que:

- Va estudiar al CNSM de París.
- La seva flauta és fosca.
- Té el cabell arrissat.

i a més, a més...

- Surt en aquest video:

Jo crec que ara ja està cantat, no?


Fins demààààà!!!

3 mesos

 Avui Bufa fa tres mesos! Moltes gràcies a tots els qui heu anat entrant al bloc... Ja són més de 3.200 visites :-)

Us dono una altra pista per a l'entrevista de la setmana que ve:

- Té el cabell arrissat.

5è Brandemburg

Us deixo amb un video de Jacques Zoon tocant el cinquè concert de Brandemburg, juntament amb Ottavio Dantone (clave) i Giuliano Carmignola (violí). Espero que us agradi!!

Per cert, una altra pista per l'entrevista de la setmana que ve:

- La seva flauta és fosca.

Entrevista. Pista

Hola a tothom!

Ja tinc dia per gravar l'entrevista... finalment serà la setmana que ve :) ... Com us vaig dir, mica en mica us aniré donant pistes per veure si encerteu de qui es tracta. Així que aquí va la primera:

- Va estudiar a CSNM de París.


I ara això va pels meus alumnes... Us deixo un video d'Emmanuel Pahud... Algun de vosaltres no sabia qui era. Així que, enhorabona, podeu sentir-lo per primer cop. Fixeu-vos, si us plau, en la postura i, sobretot, en la respiració. En parlem a la propera classe...

Jethro Tull

Per als que no conegueu el grup d'Ian Anderson, us deixo amb un video de Jethro Tull tocant "Bourée", una versió de la bourée de la primera suite per a llaüt de J.S. Bach.

Flauta i cello

Avui us deixo amb un video de Julius Baker i David Sawyer tocant Assobio a Jato de Villa-lobos.

Espero que us agradi...

Una cosa diferent...

Us deixo amb un video... M'encantaria poder llegir comentaris vostres. A veure què us sembla... 

Avui

Espero que em disculpeu per no posar cap entrada avui... Estic traduint els articles per la versió en anglès que espero poder fer pública a finals d'aquest mes d'octubre.

Demà tot tornarà a la normalitat.

Flauta sola

Us deixo amb una gravació (per a mi, la millor) de la partita en la menor de J.S. Bach per a flauta sola, tocada per Wilbert Hazelzet.

Ja em direu què us sembla i, si voleu, comenteu amb el link d'altres versions de la partita que us agradin.

Tocar i cantar. El vibrador del mòbil.

Tocar i cantar alhora és un exercici boníssim! Amplies la ressonància i t'augmenta la precisió a la punta (el forat dels llavis, vaja...). Però hi ha molts estudiants que no ho saben fer... Fer-ho per primer cop no és fàcil i podria ser que ara és el primer cop que algú us en parla.


Com aconseguir cantar una nota greu i tocar a la vegada?

Proveu d'imitar un vibrador d'un telèfon mòbil amb el so d'una V... Una V, no pas una B... Una V com l'anglesa... (Si no sabeu com imitar-la, escriviu-me un comentari i us explicaré com fer-la). Si imiteu la vibració del telèfon així: vvvvvvv, vvvvvvvv, vvvvvvv, vvvvvvv, podreu comprovar que us surt una mica d'aire entre els llavis. Això és el que volem! I si ara proveu de fer que el so sigui el més greu possible, veureu que la gola s'obre. I el que encara és més interessant és que el forat dels llavis es fa més ample i, per tant, treiem més quantitat d'aire.


Si proveu de fer una mica de tècnica, exercicis en legato, amb aquest recurs, podreu observar com el so es relaxarà... Això, bàsicament, és perquè obrim gola i deixem de fer pressió innecessària amb els llavis.

Espero que us sigui útil.

Flauta i piano

Us deixo amb un video de la sonata en Sol major de Haydn tocada per Juliet Hurel... La sonata és una joia i la manera en què la toca és... Millor ho escolteu vosaltres mateixos...

La sonata està sencera, jo només us adjunto el link del primer temps...

3.000

Mentre escric aquestes línies falten cinc visites per arribar a les 3.000. La comunitat que hi ha al voltant de Bufa va creixent mica en mica i espero que pugui fer-ho encara més. D'aquí poc temps començaré a afegir alguna altra secció amb algun video una mica més distès...

Moltes gràcies a tots per les visites!!

Us deixo amb un video de Michel Debost tocant la sonata de Poulenc.

Col·locar el so.

Tots els flautistes hem de barallar-nos a col·locar el so. És molt comú tenir un so molt airós, com per sobre... Per evitar això hem d'enfocar l'aire cap abaix. Quant més aire entri al visell, més ric serà el nostre so. A més, no hem de crear cap pressió excessiva als llavis ni a la gola.

Us proposo el següent exercici: toqueu amb l'alè. Sí, sí... no penseu a bufar, penseu a treure l'alè. Us col·loqueu la flauta com si anéssiu a tocar, escolliu una nota del registre greu que us sigui còmode... i treieu l'alè. Si ho practiqueu una mica, veureu com millora la ressonància del vostre so.


Practiqueu-ho en piano... És bo col·locar el so en piano per poder desenvolupar-lo més tard. Si no, us trobareu amb dificultats per tenir un bon so en pianíssimos.


Us deixo amb el video d'avui:

Flauta i piano

Un dels meus flautistes preferits, sense cap mena de dubte, és Alain Marion. Una tècnica espectacular amb una musicalitat extraordinària... Escoltar-lo és un plaer.

Suport. El globus.

Ja vaig escriure fa un temps sore el suport. Si voleu fer-li un cop d'ull, només heu d'anar a l'apartat de tècnica (a "Potser busques...").

Va bé tenir una imatge mental sobre què és el que passa al nostre cos per mirar d'entendre què estem fent. Si intenteu imaginar que esteu inflant un globus i, de sobte, el deixeu anar, ense haver-lo lligat, què passarà? Doncs que el globus sortirà disparat i començarà a fer aquell ppppppprrrrrrrrrrrr per l'habitació on estiguem. Però, fixe'm-nos en l'aire. Què passa amb l'aire? En un principi surt amb molta velocitat però, a mesura que el globus va buidant-se, va disminuint. Això és exactament el que ens passa quan bufem sense suport.

Ara, en canvi, intentarem imaginar-nos una altra situació. Agafeu un altre globus, l'infleu i el lligueu. L'agafeu per la part contrària al nus i li feu un foradet (el globus no explota... si voleu, comproveu-ho :-O ). Després, agafeu el globus amb les dues mans i apreteu fort cap a dins (sense que exploti... és un globus...). Què li passa a l'aire? Surt a una velocitat constant fins que no hi hagi aire. Doncs bé, això és el suport.

Proveu de fer això amb el vostre aire. Ompliu-vos del tot i bufeu com al primer exercici, buideu-vos. Ara, inspireu la mateixa quantitat i, mentre bufeu, intenteu que en comptes de durar un segon i mig, la bufada us en duri 15.

A diferència del globus, nosaltres podem fer pressió amb el llavi. Així que haurem de vigilar de no estar suplint esforç de suport amb la pressió dels llavis...

Moltíssimes gràcies

Moltíssimes gràcies a La flauta travesera desde la barrera i a Euro Música Garijo per ajudar a Bufa a créixer una mica més. Bufa porta més de 500 visites durant aquesta última setmana i això, sens dubte, és gràcies al suport rebut per ells. Moltíssimes gràcies també a tots els followers de twitter i a tots els qui heu fet un "m'agrada" a la pàgina de Bufa a Facebook.

Sense vosaltres, això no té cap sentit.


Us deixo amb el video d'avui:

Seguiu connectats per no perdre-us cap novetat!

Entrevista

En uns dies, si tot continua així, tindré el plaer de gravar una nova entrevista. Seguiu atents el blog, a través de twitter o facebook, per no perder-vos ni un sol detall.

Us deixo amb el video d'avui:

Respiració

Un bon so comença per una bona respiració. I, per tant, un molt bon so comença per una molt bona respiració :) .

Ja havia escrit algun post sobre la importància de l'apertura de la gola en el so de la flauta i sobre com s'havia d'obrir. La respiració i l'apertura de la gola van molt agafades de la mà. Si prenem aire de tal manera que la gola ens quedi tancada (o estreta), difícilment tindrem un so ample; però si fem el contrari, ens serà molt més fàcil.

A les meves classes a Holanda, el meu professor ens va donar una paraula que ens ajudava a obrir la gola mentre respiràvem. Aquesta paraula (o conjunt de lletres, vaja...) era WHOA, i s'ha de dir mentre agafem aire. Quan prenem aire i intentem dir això, la gola se'ns obre i, a més, ens omplim al màxim. És una respiració molt profunda, molt ràpida i que ens obre tota la cavitat de la gola. A més de tot això, ens deixa espai a la boca. Tot això ens donarà una bona ressonància.

Aprofiteu la tècnica diària per practicar aquesta repiració. Recordeu que aprenem a base de repeticions... Som així de ximples...

Us deixo amb un video!

Dits

Com molts de vosaltres ja sabreu, els dits no tenen musculatura. La manera que tenim de moure'ls és a través dels músculs de la mà, i el movimient natural de la mà és cap a dins.

Si voleu, podeu fer una petita comprobació mentre llegiu aquestes línies. Aixequeu una mica el braç, no cal que sigui molt... Partint d'una posició relaxada de la mà, tanqueu-la en forma de puny i fixeu-vos en la part interior de l'avantbraç (la part que té pèls, vaja...). Noteu el moviment? Ara, proveu de fer el mateix exercici però, aquesta vegada, aixecant els dits. El moviment dels tendons és per la part exterior del braç. Si mai heu tingut algun problema de dolors (una mica de tendinitis... no cal haver estat lesionat), segurament reconeixereu aquesta sensació en el segon exercici.

A part d'això, molts cops movem els dits des del braç. És un clàssic fer-ho quan es tracta de moure els dits anular i petit de la mà dreta... Solen moure's inclinant el braç cap a la dreta en comptes de moure el dit amb la musculatura de la mà.


Com sempre, la manera de solucionar aquests problemes és estudiar lent i amb molta concentració.

Facebook i Twitter

Hola a tothom!

Per tal d'estar al dia de les actualitzacions de Bufa, podeu fer click a algun dels dos (o els dos) botons de Facebook i Twitter que he afegit a la part esquerra de la pàgina. Fem la família molt més gran!!

Disfruteu del dilluns!

Flauta sola

Us deixo un video de Air de Takemitsu, per a flauta sola, tocat per Aurèle Nicolet. Aquesta obra va ser composada i dedicada a Nicolet pel seu 70è aniversari.

Articulació. El vestit i el bolso

Per tenir una articulació clara hem de tenir clar que sense aire la flauta no sona. Sembla una tonteria, però hi ha una gran quantitat de flautistes que estan obsessionats amb la llengua quan, en realitat, tenen un problema de suport.

Per aprendre a acompanyar d'aire el cop de llengua, primer hem d'aprendre a tocar notes curtes sense articulació. Va bé fer-ho amb algun exercici d'escales o arpegis tipus Reichert núm.2 o Taffanel núm.4... (jo el vaig amb el 4). Primer toquem les notes curtes sense llengua i després hi afegim l'articulació de la llengua, però sempre amb el mateix moviment d'aire (i per tant, amb el mateix suport). La llengua ha de fer un moviment el més eficaç possible, que sigui clar però que no impliqui un moviment exagerat.

Un cop tinguem clar que necessitem continuar bufant per tenir una articulació precisa i amb bon so, és quan podrem treballar-la a tempos més alts. Podem fer servir l'Ej.1 o Ej.2 del Taffanel. Mentre estudiem això, hem de bufar sempre... Mai hem d'abandonar el suport...

Un símil bastant absurd però clar, crec jo, és el del vestit (aire) i els complements (l'articulació). Si hi posem la millor articulació del món però ens oblidem de l'aire, els so ens quedarà despullat. 

Estudi

Sempre que ens preparem alguna peça per tocar-la en públic, ja sigui en una classe o en un concert, hem d'estudiar-la de tal manera que siguem capaços de tocar-la com si fos el "Sol solet".

Sembla una tonteria, però l'aspecte psicològic és molt important durant l'estudi de la flauta. A diferència de moltes altres disciplines (com per exemple, l'esport), no tenim ningú que ens vagi animant mentre toquem i (per què no admetre-ho) ens equivoquem. Si ja sabem d'entrada que és molt fàcil equivocar-nos en un directe, només falta que hi afegim el famós "és que és molt difícil... m'equivocaré". És per això que ens hem de preparar a tope.

De mètodes d'estudi deuen haver-hi una infinitat... Sigui quin sigui el que seguiu vosaltres, sigueu-li fidel, respecteu-lo al màxim, confieu-hi... Ha d'haver-hi molta paciència perquè si no... ens enfonsarem durant l'estudi i acabarem perduts. Jo diria, però, que la base de qualsevol bon estudi és aprendre-ho lent per poder tocar-ho ràpid.


O és que us penseu que els bons no s'ho miren lent mai?

Etiquetes

Fa uns dies vaig començar a etiquetar algunes entrades al bloc. Les trobareu al llistat titulat "Potser busques.." que apareix a la part esquerra d'aquesta pàgina. D'aquesta manera espero fer més fàcil la recerca de textos que puguin ser útils per a vosaltres.

A més a més, he afegit el video resum de les classes que li vaig fer a la Sara durant els mesos de juliol i agost. El podeu trobar a l'apartat "Videos Classes Bufa".

Consonants i columna d'aire

Ahir va ser el primer dia de curs a una escola on treballo. Tinc alumnes entre 6 i 9 anys, les més petites amb flautes de plàstic.

La veritat és que van venir molt preparadetes, van treballar bé les cançonetes durant l'estiu... Així que vam treballar una mica de so. Com que són molt petites, no ens vam posar a fer exercicis de so en plan Sonorité, sinó que ho vam fer sobre la mateixa peça. La feina va ser ben simple: bufar amb consonants.

La gran desaventatge que tenen els alumnes que comencen a tocar la flauta és que es buiden mentre bufen. Són com un globus quan es desinfla... Perden gran part de l'aire en la primera bufada i ja no els queda res més per continuar bufant. És per això que va bé treballar amb algun tipus de resistència. Bufar amb una S (ssssssssssssssssssss) o amb una F (fffffffffffffffffffffffffff) ens dóna una resistència que ens activa el suport d'una forma natural. Després de treballar les cançonetes d'aquesta manera, passem a bufar de la manera convencional. El resultat és un so molt més obert i amb més velocitat d'aire.


No ens hem d'oblidar de treballar aquestes coses amb els nostres alumnes, encara que siguin nens. Que siguin nens no vol dir que no puguin millorar so. Això sí, no ho hem de convertir en una obsessió...


Us deixo amb un video ben mono:

Entrevista Claudi Arimany- segona part

El cap de setmana de vacances ja s'ha acabat... Piles carregades i... a fer feina!!!

Us deixo amb el video de la segona part de l'entrevista al Claudi Arimany.

Vacances fins dimarts!!!

Audio Entrevista Claudi Arimany

Els problemes d'àudio de l'entrevista han estat solucionats.


Podreu escoltar-la sense problemes!

Claudi Arimany - Primera part

Us deixo amb la primera part del video de l'entrevista al Claudi Arimany. En aquesta primera part, podreu escoltar-lo parlar sobre Rampal.


Disfruteu del video:

Claudi Arimany

Estic bastant segur que la gran majoria de vosaltres ja sabia de qui parlava... Efectivament, el flautista de l'entrevista és en Claudi Arimany!

Us deixo amb un video seu:

L'entrevista la tindré editada d'aquí ben poc...  Disfruteu del video!!

Més pistes

Demà us penjaré un video del flautista a qui li he fet l'entrevista... El video d'aquest flautista, que fa anys el 29 de desembre, és del concert en sol major de Mozart dirigit per Jean Pierre Rampal!!!

Jo crec que ja teniu bastant clar de qui es tracta, no?


Fins demà!!!

Pistes

Doncs l'entrevista ja està feta...

Vaig anar a casa seva, vam xerrar una mica de l'actualitat del panorama musical a casa nostra, vam fer l'entrevista i vam acabar tocant una miqueta de duets. Per a que us feu a la idea de qui és aquest flautista us donaré una pista. L'agost del 1999, en Jean-Pierre Rampal va dir sobre ell que "és, en la meva opinió, un dels millors flautistes de la seva generació. És un d'aquells virtuosos que posen la tècnica, la sonoritat i els colors del fraseig al servei de la musicalitat i la sensibilitat, cosa que no està en mà de molts".

Continueu connectats... d'aquí ben poc sabreu de qui és tracta i podreu veure l'entrevista!


 

Entrevista

Avui gravo la primera entrevista per a Bufa!!
No donaré més detalls. Així hi haurà una mica de suspens sobre qui deu ser...

Editaré l'entrevista la setmana vinent, ja que estic una mica enfeinat aquests dies (suposo que heu notat que he perdut una mica de ritme... Espero que em disculpeu!).

Demà us escric dient què tal ha anat l'experiència!


Això sí... us deixo amb un video!

Tocar sense so

Hi ha exercicis d'aire que es poden fer sense haver de treure cap so amb al flauta. A aquest post en parlaré de dos: el del baf i el del drap.

L'exercici del baf és molt simple. Ens col·loquem la flauta com si anéssim a fer-la sonar, però bufarem fora del visell, a la part del tub que queda més a prop de les claus. Amb l'ajuda d'un mirall, mirarem que quan bufem es formi un baf al tub. Si surt baf, mirem de fer-lo encara més gros, que n'hi hagi molt. En cas que no ens surti, segurament és degut a què no bufem prou cap a baix... Hem de mirar de dirigir l'aire "cap al tub". Quan ho tinguem dominat, passem a fer sonar la flauta de la manera convencional. El canvi es pot notar!

L'altre exercici, el del drap, és encara més senzill...  Col·loquem el pal per netejar la flauta amb el seu drap ben col·locat a dins de l'instrument (fent-lo entrar per la pota i intentant que vagi el més amunt possible del tub). Quan ja ho tenim preparat, ens posem a practicar el passatge o l'exercici de so que ens interessa... El so que hem de treure ha de ser una espècie de so blanc (com el de la tele quan no està sintonitzat el canal) el més greu possible... Quan més a baix estiguem bufant, més greu sonarà. Hem de mirar de bufar amb la màxima quantitat d'aire que poguem... Aquest exercici l'hem d'aprofitar per treure aire... Quan n'estiguem cansats, tornem a so real i comparem.


Al passar al so real, hem de vigilar que el so estigui cuidat. Si sona brut, hem de provar de: o bé bufar menys, o bufar més cap a baix. Per a acabar-vos de decidir... sempre va bé preguntar-ho a algun altre flautista.

Glissando Headjoint

Al video que us poso avui, hi trobareu el Robert Dick tocant una peça seva amb un Glissando Headjoint. Es tracta d'un cap per a la flauta amb un visell que es mou, fent el tub més llarg o més curt... Si us fixeu amb el que fa mentre toca, ho veureu molt clarament.

Per als que no conegueu Robert Dick, aquí teniu l'enllaç a la seva pàgina web.


Us deixo amb el video:

Bones notícies

Hola a tothom!

Tinc molt bones notícies!! La càmera ha tornat a la vida... Després de passar-ho molt malament durant dues setmanes, he pogut solucionar el problema que tenia.

Així que, pròximament... Nous videos!!!


Avui el youtube em suggeria aquest video:

Tocar i dirigir

Fa molt de temps vaig trobar aquest video a algun racó del youtube... Ahir vaig tornar a topar-me amb ell.

Només mireu-lo... a veure què us sembla!

Whistle tones

Com molts de vosaltres ja sabreu, el whistle tone és dels efectes que es pot aconseguir amb la flauta. S'aconsegueix bufant amb una pressió i velocitat molt baixes i amb una direcció totalment horitzontal. Aquest so, de xiulet, és molt fàcil que ens soni involuntàriament.

Un dels casos clàssics en què això passa és en els diminuendos fins a zero en el registre greu... El so se'ns va perdent, va desapareixent, i, quan hauria d'apagar-se, se sent aquest fiiiii, molt agut i molt piano. Hi ha molta gent, però, que té aquest problema i mai hi ha parat atenció... En cas que no us hagueu fixat mai, proveu-ho... Feu un diminuendo fins que no se senti el so i mireu què passa just abans del silenci...

La manera més efectiva d'acabar amb aquest petit problema de so és aprendre a controlar els whistle tones. Un cop sapiguem com fer bé els whistle tones és quan serem conscients del que hem de pujar la direcció de l'aire per que soni l'efecte i, per tant, sabrem que hem de fer just el contrari per evitar que passi.

On també hem de vigilar d'evitar els whistle tones és als atacs en piano en el registre greu. Per aquest cas, haurem de fixar-nos i vigilar l'atac de la nota... En cas que ens passi el mateix que he descrit abans amb el tema dels diminuendos, haurem d'aplicar la mateixa solució.


La flauta sona cap a baix. Si sona whistle tone vol dir que estem bufant massa amunt.

Flauta contrabaixa

Poser no tots els que seguiu aquest blog coneixeu els membres greus de la família de la flauta... El que us adjunto en el video d'avui n'és el més greu: la flauta contrabaixa!

Pels qui conegueu l'instrument, disfruteu del video i pels que ja conegueu el video... torneu a sentir-lo ... Val molt la pena!

Resum Bufa

Doncs ja està... fa dos dies es van acabar les classes amb la Sara...

Us deixo un video en què es veu el procés pel que ha passat la Sara... Més de 40 hores de classes resumides poc més de dos minuts.

Videos classes

A l'apartat Videos Classes Bufa podreu trobar els 21 videos de les classes amb la Sara per ordre cronològic. Així no caldrà que aneu voltant pel blog per trobar-los!

Vint-i-unena classe

Avui hem fet l'última classe...

Avui feia una setmana de l'última classe que havíem fet i... la veritat és que tenia una mica de por. He estat mot a sobre de la Sara durant aquest mes i poc, classes cada dos/tres dies... Però bé, la Sara ha vingut amb el so col·locat i tocant com venia tocant últimament... així que no tenia per què patir tant...

Avui ha estat una classe més relaxada. Hem fet una mica de tècnica al principi i després ens hem posat a tocar Fauré... Després una mica de so amb el flautí i ens hem posat a tocar Bach i hem acabat amb un passatge...


La Sara ha millorat en tot, durant aquest mes.  En tot! Al començar aquest projecte jo ja m'imaginava que podria haver-hi avenços molt grans en la Sara durant aquest mes si fèiem classes molt seguides... Però la veritat és que ella té molt de mèrit en tot això. No ha faltat ni un sol dia (hem de tenir en compte que és estiu... fa una calor horrible... i, a més, ella comença enginyeria civil al setembre)... Ossigui que, BRAVO!

Us deixo amb la classe d'avui:

Aquesta setmana prepararé, finalment, un video amb la comparativa de les classes d'aquest mes... I potser m'agafo algun dia de vacances... Però hi haurà actualitzacions a diari!!!...

Demà

Demà és l'última classe amb la Sara...

Si mirem enrera, podem veure la millora que ha fet en poc més d'un mes. Això ens ha de fer pensar... És molt important que hi hagi una constància en la feina que fan els alumnes... Hem de centrar la feina en algun punt molt concret per poder millorar... En el cas de la feina que hem fet amb la Sara, el centre ha estat l'aire. La primera setmana vam estar treballant tècnica cada dia per poder deixar ben clar com s'havia de treballar la tècnica. A partir de llavors, vam anar distanciar les classes...

Estic molt sorprès del resultat que hem aconguit en aquest mes de feina... Sense la constància de la Sara, la millora hagués estat impossible.

Òbviament, la Sara ja venia tocant molt bé i, sens dubte, la millora tan ràpida que ha fet és també gràcies a la feina que havia fet amb en Joan Bosch durant aquests anys...

Enhorabona!

Demà penjaré el video de la classe i...uns dies més tard faré un resum del que han estat aquestes 21 classes...

Classes

He afegit una nova pàgina dedicada a les meves classes... Hi trobareu el meu contacte...

Què us sembla el nou disseny del blog??

Grup de flautes...

Avui us deixo amb un video d'una peça de Steve Reich, Vermont Counterpoint, una obra flauta solista i cinta. A la cinta hi apareixen tres flautes alto, tres flautes i tres flautins més una part de solista. El solista que toca en viu toca flauta, flauta alto i flautí. Tot i així, l'obra pot ser interpretada en la versió per a flauta i cinta o bé per a la versió amb 11 instrumentistes.

La versió que he escollit és tocada per Ransom Wilson (qui va encarregar l'obra a Steve Reich) i els New York solisti.

Qui saber més sobre Steve Reich i la seva obra pot anar als següents enllaços:

Steve Reich (català)
Steve Reich (castellà)
Steve Reich (anglès)


Espero que disfruteu de la gravació:

Marc... Horne?

He penjat una miqueta de currículum meu per a que em conegueu millor...

Flauta sola

Per avui... us deixo un video d'una peça de Milton Babbitt, None but the Lonely Flute. Composada l'any 1991, als 75 anys, i dedicada a Dorothy Stone (qui toca a la gravació).

Per als que volgueu saber més sobre Babbitt i la seva obra us deixo uns links de wikipedia:

Milton Babbitt (català)
Milton Babbit (castellà)
Milton Babbitt (anglès)

None but the Lonely Flute és l'única peça que Milton Babbitt va composar per a flauta sola.


Gaudiu-la:

Uns dies sense classe...

Ahir vam fer la penúltima classe amb la Sara... Ara estarem una setmana sense veure'ns... la propera classe serà el dimarts que ve!!!


Aquest cap de setmana, ella es té uns concerts amb un grup de flautes amb qui toca (entre ells, hi és el Joan Bosch, el seu professor!!!)... Tinc moltes ganes de saber com se sent ella tocant amb ells... Com la veuen a ella... Com la nota el Joan... Espero que vegin el canvi brutal que ha fet la Sara en tan poc temps! Ja m'ho explicarà el dimarts que ve...


Us deixo un petit video que espero que us agradi... És una gravació en directe de la Balada de Frank Martin tocada per l'Emmanuel Pahud, un tio que Bufa impressionantment bé...
Disfruteu de la gravació!!!

Vintena classe

I ja en portem vint!!!

És impressionant... Hem mantingut un ritme de classes impressionant!!! Vam començar el dia 16 de juliol... I avui, dia 22 d'agost, portem 20 classes!!!

La classe d'avui ha estat, bàsicament, tècnica... Li he deixat caure alguna idea... Hem fet un exercici en el qual el so havia de ser brut... L'objectiu era fer el forat dels llavis una mica més gros... ja que la Sara tendeix a fer el forat molt petit. Amb un forat petit també es pot tocar, ningú diu que no, pero no pot ser un forat SEMPRE petit... estàtic... L'aire és qui ha de donar-li forma al forat dels llavis... L'exercici està al final del video...

La sensació que es té quan es deixa una mica més d'espai és que tot és molt més fàcil... tot està molt més a prop...


Avui he tingut 10.000 problemes amb la càmera de video... Segurament, li estic donant massa tute aquests dies i... crec que s'està morint, pobra!!! Tot i així, després d'una tarda molt estressant buscant solucions al problema, he aconseguit muntar el video! No és com les edicions anteriors... però espero que em pogueu perdonar...


Aquí teniu el video de la classe d'avui!!!

Modificacions

Hola!!

Uups... Avui he tingut un dia una mica llarg i no he pogut escriure fins ara!!!

A partir d'ahir, qui no tingui un compte blogger pot comentar els posts... Fins ara només podia fer-ho qui estigués registrat...

A partir de la setmana que ve començaré a introduir canvis al bloc... Alguna nova secció... Ja ho anireu veient!

A més a més, aquesta setmana publicaré un video on es pugui veure el progrés de la Sara des de la primera classe... Així que... Hi espero els vostres comentaris!!!

Per acabar el post d'avui... a veure si us agrada aquest dibuixet:

Referents

És molt bo, i jo diria que molt humà, buscar referents... Gent que toqui la flauta i que a l'escoltar-los diguem: jo vull tocar així.

Això, però, hauria de ser només durant una època de l'aprenentatge. És important tenir una personalitat pròpia quan estem tocant en públic... Jo, al igual que molta gent, tinc com a referent l'Emmanuel Pahud... El seu so, la seva agilitat, la seva articulació, el seu carisma a l'escenari... són qualitats que m'han ajudat molt a motivar-me a l'hora d'estudiar i millorar (i encara avui en dia)... Ara bé, no puc buscar sonar com ell, ja que mai sonaré com ell... Si aconseguís, com a mínim, apropar-me al seu nivell, només seria una simple imitació... Això seria com el cas de Glenn Gould (ara no ens posarem a discutir sobre si s'ha de comparar Pahud amb Gould... Això seria com discutir sobre Spiderman i Batman). De Glenn Gould ja n'hi ha hagut un... i si algú vol tocar com ell, sempre sonarà com una imitació.

Tot i voler buscar la nostra personalitat a l'hora de tocar, no hauríem de deixar d'escoltar a altres flautistes... Saber què és el que passa avui en dia, com es toca,  hauria de ser essencial per a mantenir-nos vius... No hi ha una única i vertadera manera de tocar... i és per això que tampoc podem estar tocant tota la vida amb les mateixes idees. Tot això ho dic des del meu humil punt de vista...

La inspiració ve treballant... però és cert que hi ha gent que té una capacitat per a inspirar... Val la pena buscar per a coneixe'ls...

Dinovena classe

I... ja hi tornem a ser!

A la classe d'avui hem continuat treballant les idees de la classe del dijous... L'exercici del baf sembla que li dóna molt bons resultats a la Sara... A part d'això, hem afegit la idea que ha de bufar amb una columna d'aire molt més ampla que el forat del visell. A ella aquesta idea li dóna bon resultat perquè té tendència a fer el so molt petit bufant poc i fent el forat dels llavis molt estret... D'aquesta manera, hi llença molt més aire.

Avui hem fet un exercici de so i hem passat directament a treballar el Fauré... És la primera classe en què hi dediquem tant de temps a la Fantasia... així que ha anat força bé. La meva càmera de video està començant a fer el tonto... no sé què li deu passar... però a mitja classe para i deixa de gravar ( :-O )... Així que no he pogut gravar el passi sencer del Fauré, però sí els passatges que hem anat treballant.

En quant al flautí, hem continuat en la mateixa línia. Hem de trobar el centre del so... Durant l'escalfament, la Sara no hi té dificultats, però al tocar el Bach, sí. Estem en aquell punt conflictiu de sempre, passar la tècnica a les obres mai és fàcil... i molt menys si has de fer-ho amb un instrument que fa tan poques setmanes que el toques...

Us deixo amb la classe d'avui: 

Sobre la gola

És molt important explicar a l'alumne com obrir la gola... A nosaltres ens pot resultar normal, ja que portem bastant de temps obrint-la o, si més no, sent conscients de com fer-ho... L'alumne, no.

Hi ha diferents exercicis per a obrir la gola... Un podria ser el de cantar i tocar a la vegada. Per a aquest exercici, és important que el protagonista sigui l'aire i no pas el so que produim amb les cordes vocals. Tot i que estiguem fent aquest so mentre ens sona la flauta, el so real que li treiem a l'instrument ha de ser el millor possible. Si no, és com si no féssim res. Ara bé, un alumne que comença a fer aquest exercici necessitarà una mica de temps per a ser-ne conscient i poder controlar tot el que passa amb l'aire i el so de la gola i el de la flauta.

Per a prendre consciència del que fem per a obrir la gola, va bé que l'alumne sàpiga obrir-la sense haver d'estar tocant. Per a obrir la gola, bàsicament, el que fem és baixar la nou. Aquest moviment és el mateix que fem quan empassem. Si ho voleu provar mentre llegiu aquestes línies, serà fantàstic... Si us proposeu empassar una mica de saliva ara mateix, veureu que, mentre empasseu, la tràquea fa un moviment cap a adalt i després cap a abaix... intenteu mantenir l'última posició... Doncs bé, aquesta és la bona.

De la mateixa manera, podeu provar a dir als vostres alumnes que agafin aire molt profundament... però de manera que se senti un so greu mentre entra aire... Quan més greu sigui el so, més oberta estarà la gola... El que hem d'intentar és que mentre bufem, conservem la mateixa obertura.


Demà... següent classe!!