Per tenir una articulació clara hem de tenir clar que sense aire la flauta no sona. Sembla una tonteria, però hi ha una gran quantitat de flautistes que estan obsessionats amb la llengua quan, en realitat, tenen un problema de suport.
Per aprendre a acompanyar d'aire el cop de llengua, primer hem d'aprendre a tocar notes curtes sense articulació. Va bé fer-ho amb algun exercici d'escales o arpegis tipus Reichert núm.2 o Taffanel núm.4... (jo el vaig amb el 4). Primer toquem les notes curtes sense llengua i després hi afegim l'articulació de la llengua, però sempre amb el mateix moviment d'aire (i per tant, amb el mateix suport). La llengua ha de fer un moviment el més eficaç possible, que sigui clar però que no impliqui un moviment exagerat.
Un cop tinguem clar que necessitem continuar bufant per tenir una articulació precisa i amb bon so, és quan podrem treballar-la a tempos més alts. Podem fer servir l'Ej.1 o Ej.2 del Taffanel. Mentre estudiem això, hem de bufar sempre... Mai hem d'abandonar el suport...
Un símil bastant absurd però clar, crec jo, és el del vestit (aire) i els complements (l'articulació). Si hi posem la millor articulació del món però ens oblidem de l'aire, els so ens quedarà despullat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario