El flautista viu obsessionat amb el seu so i pot arribar a culpar els seus llavis de tots els mals que pateix. "És que tinc els llavis massa gruixuts...", "és que tinc els llavis tallats del fred que fa...", "és que tinc una embocadura espantosa...". I la veritat és que si mirem els flautistes de primer nivell veurem que tots tenen llavis i embocadures diferents...
"Cada maestrillo tiene su librillo", i cada flautista té la seva embocadura. La embocadura perfecte? No existeix. El que realment és important és fixar-se en com sona l'instrument... Hi ha quantitat d'aspectes tècnics de la flauta que es centren en el que passa dins del cos mentre bufem i crec que val la pena fixar-se en aquests i no en els llavis. Al cap i a la fi, els llavis serveixen per enfocar cap a on bufem.
Als meus alumnes molts cops els dit que han de fixar-se menys en el que fan i més en el que fa l'aire, ja que qui fa sonar la flauta no som nosaltres amb els llavis, ni amb la gola, ni amb la llengua, ni amb la boca... Qui fa sonar la flauta és l'aire. Per tant, sempre que trobem algun problema de so haurem de preguntar-nos què és el que passa amb l'aire.
Proveu coses! Bufeu cap a dalt, cap a baix... Amb més obertura de boca, amb menys... Amb més velocitat d'aire, amb menys... Canvieu quantitats... Si voleu, inclús podeu provar de tocar fent el pi. Però no culpeu els vostres llavus. Això només us conduirà cap a la frustració, ja que els vostres llavis no es poden canviar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario