viernes, 21 de marzo de 2014

Continuïtat de l'aire


Un dels problemes que tenim els flautistes és el de l'efecte globus. Aquest efecte és el que li passa a un globus quan l'inflem i el deixem anar. A part de sortir disparat volant per l'habitació, el que li passa és que al principi deixa anar molt aire i després cada cop menys fins que arriba un punt en el que ja no en surt més. És a dir, tenim un "diminuendo" de la quantitat d'aire.

La solució a aquest fet és el que anomenem "suport" de diafragma. Per treballar aquest aspecte existeixen diferents exercicis i avui us en propondré un. Com qualsevol aspecte tècnic, ha de treballar-se amb exercicis que no presentin moltes dificultats i que ens permetin centrar la nostra atenció en el que volem treballar. 


Jo proposo treballar aquest exercici de so amb el primer exercici del Sonorité de Moyse (la baixada per semi-tons). Mentre el fem, hem d'imaginar-nos que, bufant, hem de moure una bala (una canita, vamus...) que cada cop està més lluny. Si cada cop està mes lluny, hem de fer un "crescendo" amb el nostre aire. Aquest crescendo hem de fer-lo servir per compensar l'efecte globus, no pas per canviar la dinàmica. De fet, l'exercici hauria de sonar sempre en el mateix rang dinàmic.


Si cada cop tenim menys aire als pulmons, hem de compensar-ho amb suport i això, al cap i a la fi, és el que anomenem la "continuïtat de l'aire". 

No hay comentarios:

Publicar un comentario