Articulació. Des de zero?

El tema de l'articulació dóna molt que parlar... En general, tinc la sensació que els alumnes triguen algun any a fer el cop de llengua per acompanyar el so... Per què? Per què no ho ensenyem des del principi?

Una alumna meva de sis anys ha començat aquest curs. Des de zero. Va venir sense poder fer sonar la flauta. Això va ser al setembre... i ja estem treballant articulació. No entenc per què no ensenyem a articular des del principi... Normalment s'espera a què l'alumne ja tingui el so col·locat per afegir-hi la famosa "t". Però, per què? Quan es comença a practicar la "t", el so de l'alumne s'embruta molt i ho nota i, per tant, decideix deixar d'articular perquè veu que només fa que portar-li problemes.
Ja sé que és molt més satisfactori que l'alumne tregui algun tipus de so a la flauta en les primeres classes. Però és que no es tracta d'això... Les primeres classes, potser, són les més importants. En aquestes, l'alumne aprèn què ha de fer per tal que l'instrument soni. S'ha de tenir paciència... ja ho sé. Però tots la tenim.

Aprofitem les primeres classes i donem-los una bona base! Us animo a tots a provar-ho!

Carmen, Bizet

Feliç diumenge...

Bufar. Aguantar en Pepito a la paret.

Un dels problemes amb què ens podem trobar amb els nostres alumnes és que no bufin. Bé, que no bufin... que no bufin prou. És absolutament normal que comencin a agafar hàbits ben extranys per fer sonar l'instrument... Cada cas és un món, però un problema ben comú és que fa una pressió brutal amb els llavis i quasi no treuren aire. Fan sonar la flauta, però amb un so molt petit.

Una manera de mirar de millorar aquest punt és agafar un paperet, posar-lo en contacte amb la paret i aguantar-lo bufant-hi a sobre. Podeu dibuixar-hi alguna cosa al paper... Jo hi faig un nen amb el cabell arrisat que li diem Pepito. Un cop hagin aconseguit aguantar-lo amb la bufera, doneu la flauta al vostre alumne i, mentre vosaltres aguanteu en Pepito a la paret, digueu-los que fagin una nota llarga i que pensin que estan bufant al Pepito... que s'oblidin de la flauta.


El resultat és bastant impressionant, si es fa bé, clar... En el cas que l'alumne, al posar-se la flauta, torni a bufar com abans (amb pressió de llavi, amb poca quantitat), hauríem de tornar a fer el pas anterior: bufar en Pepito. No serveix de gran cosa que li fem un discurs sobre com ha de bufar... És molt millor que li busquem exercicis en què ell bufi de la manera que nosaltres ens interessa per tal que ho pugui adaptar a la tècnica de la flauta.


Espero haver-ho sabut explicar! Qualsevol dubte... comenteu!

Aniversari

Ahir va ser el meu aniversari... per això no vaig escriure res... Suposo que entendreu que volia passar un dia tranquil :D

Us deixo un video que el podeu enviar a tots els flautistes que conegueu el dia del seu aniversari. Segur que els hi encanta! 100% demostrat! I, si no, us torno els diners.

Registres- a càmera lenta...

La flauta és un instrument que solament té un registre... els altres dos s'aconsegueixen amb harmònics. La velocitat de l'aire, la manera en què bufem, és elemental per conseguir el canvi de registres. No hem de pensar mai a bufar més fort o amb més quantitat per aconseguir notes del registre agut o mig... És molt més simple que això. Només hem de bufar més ràpid o més lent. O, si ho preferiu, a prop i lluny. 

Si voleu fer l'experiment...

Poseu-vos el palmell de la mà just a davant de la boca i llenceu-hi l'alè. Fixeu-vos en la posició dels llavis: teniu la boca oberta, oi? I ¿com surt l'aire? Lent, oi?

Ara, allunyeu-vos la mà el màxim que pogueu i llenceu-hi l'alè. Què passa? L'aire no hi arriba. Bé... Ara el que intentareu (si voleu, és clar...) és, mantenint la mà allunyada, bufar i que l'aire us toqui el palmell. Com teniu els llavis? Així com si estiguéssiu fent un petó, no? Ok...

Quan bufem a prop, el forat que es forma entre els llavis queda més obert i quan bufem lluny passa el contrari. Aquest foradet és el que ens defineix les velocitats de l'aire... 

Potser aquest articule no us soluciona molts problemes en el registres agut, però potser us doni eines per treballar el registre greu. Intenteu tocar el registre greu bufant a càmara lenta... Com si l'aire tardés moltíssim a arribar al visell... Si us sonen els greus amb molt aire al voltant del so, potser heu de baixar la velocitat de l'aire... Bufeu a cààààààààààààààààmeeeeeeeeeraaaaaaaaa leeeeeeeeeeeentaaaaaaaaaaa.

Espero que us ajudi!!!

Flauta irlandesa

Bufa ha superat les 3.500 visites! Moltíssimes gràcies a tothom!

Us deixo amb un video de Seamus Tansey tocant la seva flauta irlandesa. Espero que us agradi...

Obertura d'embocadura

Aquí hi ha un gran i apassionant debat. Quant hem d'obrir? Hem de tapar la meitat del forat? Tres quarts? Dos terços oberts?

Això porta grans problemes a molts estudiants perquè s'hi fixen massa. En comptes de fixar-nos en quant estem obrint, ens hem de fixar en com sonem. Si tenim un so petit i ofegat, segurament haurem d'obrir un pèl més d'embocadura i bufar més quantitat d'aire (que no més velocitat...). I, si tenim un so amb poc focus i molt airós, segurament haurem de tancar una miqueta i bufar menys... Tot això són idees que no tenen per què ser una veritat absoluta. S'ha de veure cas per cas... Però el que està clar és que no ens hem de decidir si una cosa la fem bé o malament abans de fixar-nos com sona.

Si la flauta sona bé fent-la sonar amb el nas, doncs endavant. Toqueu amb el nas... No hi ha cap norma escrita sobre com s'ha de fer sonar l'instrument... El que sí que hi ha una idea generalitzada sobre com ha de sonar.

Pel que explica en James Galway a les seves masterclass d'embocadura, ell tapa la meitat del forat... I no és que tingui un so petit...