S'ha acabat la setmana de Pahud a Barcelona. Aquests dies han significat, sens dubte, un abans i un després en el món flautístic d'aquesta ciutat, Barcelona, i de tota Catalunya. Hem pogut escoltar a Pahud en tres facetes ben distintes: música de cambra, solista i professor. En aquests text intentaré resumir com vaig viure la classe magistral que va impartir al Liceu. No entraré a parlar de cada un de les classes, però sí diré que el nivell dels flautistes era molt alt. Bravo a tots ells. No és gens fàcil tocar en públic obres d'aquest nivell (Chant de Linos, Gran Polonesa, Sinfonische Kanzone i el Concerto d'Ibert) i menys fàcil és encara tocar-ho davant de quasi 200 flautistes que estaven presents a la sala d'assajos d'orquestra del Conservatori Superior de Música del Liceu.
Vam poder veure a un Pahud que domina també l'art de parlar en públic, amb els seus petits problemes amb l'idioma (va parlar en Castellà), però amb una projecció que permitia seguir la classe des de les últimes files de la sala. Això pot semblar una ximpleria... Però recordo una classe amb Williamb Bennett en la que feia parlar als alumnes que teníen problemes de projecció amb la flauta... I, a més, hem de tenir en compte que tots els que van assistir a la classe tenien dret a escoltar tot el que es deia i no tothom que imparteix aquest tipus de classes ho tenen tan clar. L'últim que recordo és Paul Lewis (piano) a l'Auditori del Conservatori del Liceu, que parlava amb una dinàmica de mp (molt britànic) i que dificultava molt l'escolta del públic.
Bé, el que més em va sorprendre va ser l'actitud de Pahud durant les tres hores de classe. Va ser molt exigent amb els alumnes i s'ho va prendre molt en sèrio, estava allà per fer-los millorar.
Coses a tenir en compte:
- Fidelitat al text. Hi havia alguns problemes de dinàmiques en alguna de les obres. S'ha de tocar, com a mínim, tot el que hi ha escrit a la partitura. Això són: notes, ritme, dinàmiques i articulacions. Ho va comprar amb un text de Shakespeare. Si ets actor i canvies les paraules de Hamlet, canvies el significat del text. Va afegir que a qualsevol concurs, això és motiu objectiu de desqualificació.
- Estil. No és el mateix tocar Jolivet que Boehm. Em va semblar molt interessat el que va dir sobre aquest últim: Boehm va inventar una flauta en la que es podien tocar els aguts molt més piano i molt més fort els greus que en les flautes anteriors al seu sistema. Per tant, hem de buscar això en la seva música per tal de trobar aquest punt d'elegància en el seu estil. Això va lligat a la proporció de les dinàmiques i l'estil en el que toquem Va recomanar tocar instruments de l'època (com a mínim per a l'estudi) per conéixer la gama de registres, colors i efectes que podem (i hem) d'utilizar en cada cas.
- Fraseig. Hem de tenir en compte la música per sobre de la tècnica i això afecta de manera directa a la respiració (i a tota la resta, sí...). Les respiracions han de pensar-se bé, tenint en compte la melodia i harmonia del passatge i això implica estudiar amb la part de piano (o orquestra).
- Projecció. No és el mateix tocar en una sala gran que en una petita. Hem d'amotllar-nos a la acústica. Això afecta també a l'articulació. L'instrument té un temps de resposta i no podem pretendre fer notes més curtes que el temps que necessita aquest per respondre.
- Respiració. Hem d'agafar aire fins als bessons (i crec que estic citant textualment). Hem d'obrir la boca (movent la mandíbula inferior) i omplir-nos al màxim. Aquesta quantitat d'aire afectarà directament a la nostra qualitat de so.
- Ressonància. Res ha d'afectar la columna d'aire i, per això, hem d'estar quan més amples millor. Això afecta directament les espatlles. Va dir que quant més abaix, millor.
Pot ser que hem deixi coses importants. Per favor, si voleu aportar alguna cosa al text, comenteu l'article i ho afegiré.
Per acabar, m'agradaria agrair públicament tota la feina que ha realitzat en Christian Farroni per a què aquesta Masterclass hagi pogut fer-se realitat i, també, a la Isabel Souto per tot el suport que li ha donat. Va ser una sort poder escoltar-lo tan d'aprop i sentir-lo parlar de temes tècnics i musicals. Bravo a tots dos!
No hay comentarios:
Publicar un comentario