Això, però, hauria de ser només durant una època de l'aprenentatge. És important tenir una personalitat pròpia quan estem tocant en públic... Jo, al igual que molta gent, tinc com a referent l'Emmanuel Pahud... El seu so, la seva agilitat, la seva articulació, el seu carisma a l'escenari... són qualitats que m'han ajudat molt a motivar-me a l'hora d'estudiar i millorar (i encara avui en dia)... Ara bé, no puc buscar sonar com ell, ja que mai sonaré com ell... Si aconseguís, com a mínim, apropar-me al seu nivell, només seria una simple imitació... Això seria com el cas de Glenn Gould (ara no ens posarem a discutir sobre si s'ha de comparar Pahud amb Gould... Això seria com discutir sobre Spiderman i Batman). De Glenn Gould ja n'hi ha hagut un... i si algú vol tocar com ell, sempre sonarà com una imitació.
Tot i voler buscar la nostra personalitat a l'hora de tocar, no hauríem de deixar d'escoltar a altres flautistes... Saber què és el que passa avui en dia, com es toca, hauria de ser essencial per a mantenir-nos vius... No hi ha una única i vertadera manera de tocar... i és per això que tampoc podem estar tocant tota la vida amb les mateixes idees. Tot això ho dic des del meu humil punt de vista...
La inspiració ve treballant... però és cert que hi ha gent que té una capacitat per a inspirar... Val la pena buscar per a coneixe'ls...
No hay comentarios:
Publicar un comentario